22 de des. 2011

BON NADAL I FELIÇ 2012



Des de Va de gossos volem desitjar-vos unes bones festes plenes de regals, dinars 
familiars i tot el què toca aquests dies, però sobretot plenes d'objectius pel nou any 
i de molta responsabilitat cap als vostres amics de 4 potes.
Disculpeu si el bloc no s'actualitza en les setmanes festives, haurem de dedicar-nos a moltes coses. 
         
           BON NADAL I FELIÇ ANY 2012!!


21 de des. 2011

DISSECAR ENS CONSOLA D'UNA PÈRDUA?


"Dissecar un gos és una manera de perdre’l menys?" Aquesta pregunta li feia l’Elena Garcia Melero a Josep Maria, un senyor que ha dissecat el seu gos mort i l’ha portat als Matins de tv3 avui. Després d’escoltar-lo atentament jo mateixa m’he fet aquesta pregunta. Realment consola tenir el cos del gos un cop mort, encara que sigui una simple escultura inanimada? O pot arribar a fer més mal que bé? Tenint en compte que he perdut gossos, i que ara mateix en tinc dos, entenc perfectament els sentiments de Josep Mª i el què l’ha empès a prendre una decisió així, fins i tot en contra de la seva dona. Entenc la necessitat de guardar els éssers que estimem perquè en cremar-los o enterrar-los ens sembla que no ens queda res d’ells. L’entenc i el respecto moltíssim. Ara bé, dubto molt que jo acabés seguint el mateix camí. Considero que veure cada dia els meus gossos dissecats em remouria les entranyes, el dolor i no em deixaria passar pàgina. Tenir-los de cos present faria malbé el record del què un dia van ser i que ara no serien. I crec que és més sa conformar-se amb les fotos i els propis records que voler conservar el seu cos, que al cap i a la fi, només és una ombra de qui ens estimàvem.
La resposta a la pregunta, sota el meu punt de vista, és que potser aparentment i amb el primer impuls és una manera de perdre’l menys, però a la llarga pot mortificar i ancorar-nos en el passat. Per altra banda, ells també mereixen ser enterrats i descansar en pau.
Malgrat que a Europa i EEUU la taxidèrmia en animals de companyia és una tendència i no hi ha casa sense un animal dissecat, a Catalunya ens sembla espantosa una pràctica com aquesta amb animals de companyia. No tenim una cultura de la taxidèrmia gens estesa. Hi ha pocs professionals del tema i la majoria només toquen animals de caça. Manel Baraona és dels pocs que s’atreveix a respondre a les demandes de gent que vol dissecar gossos i gats. Ens explica que el motiu és que pels animals de caça hi ha uns motllos per fer-los, perquè realment no importa que tots els caps de bestiar siguin iguals. Però el qui vol dissecar el seu gos o gat vol que sigui calcat a quan era viu i això implica fer la feina manualment, sense motllos, amb el risc que els amos no quedin contents.
Que cadascú reflexioni sobre com portaria una situació així. Si ens esgarrifa aquesta pràctica és lícit, però no jutgem negativament els qui ho decideixen, perquè la manera com ens enfrontem a la mort dels qui estimem és molt personal i difícil de racionalitzar. I el què a un li fa bé, a l’altre li és un problema. 

Si voleu veure l'entrevista aquí teniu el vídeo:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3868771

14 de des. 2011

CONCURS FOTOGRÀFIC

La coneguda marca d’alimentació canina Royal Canin ha engegat un concurs molt interessant i divertit pels amos de gossos petits. Si teniu un gosset de menys de 10 quilos que cregueu que és especial per algún motiu i prou guapo per guanyar participeu-hi. Només cal enviar una foto i omplir un qüestionari on, a més de les nostres dades i les del gos, ens demanen que argumentem perquè el nostre gos és especial. Un jurat valorarà totes les propostes i donarà un guanyador. El premi será la publicació de la foto en portada de la revista de Royal canin i de totes les xarxes socials, a més a més d’un any de menjar gratis.
El concurs està obert fins el 30 de gener. L’1 de febrer es dirà qui és el guanyador.
Vaaaaa! Animeu-vos a participar!! Nosaltres ja ho hem fet!
Us adjuntem l'adreça de la web per participar: http://www.xn--mipequeogranperro-lxb.es/index.php


        

9 de des. 2011

UN NOU CÉSAR MILLÁN A CUATRO



El conegut Encantador de perros, César Millán, no és gaire popular entre els professionals de la psicologia canina pels seus mètodes clàssics i a vegades massa durs per rehabilitar els gossos. Tot i que algunes de les teories que té són bones i vàlides no sempre són adequades les formes. Potser per aquesta impopularitat que s’ha guanyat entre alguns sectors, la cadena Cuatro ha volgut netejar la seva imatge i apropar-lo al públic amb el nou programa El líder de la manada (divendres a les 21’30). Aquest programa no és importat d’EEUU sinó de producció pròpia. César s’ha desplaçat a Espanya amb el seu inseparable Pit bull Junior per gravar el programa. Per fi sentim la seva veu original sense doblatge.
El líder de la manada és completament diferent de l’Encantador de perros, tan en el to com en la forma. Segueix una estructura de reality en el sentit que a cada programa hi ha un gos abandonat que busca família i hi ha tres candidats a adoptar. César haurà d’entrevistar a cada candidat i fer-los passar proves per averiguar quin és el més adient pel gos. Veiem un César força més ligth, amb una metodologia diferent de la que aplica a El encantador de perros. Tot i mantenir certs gests que són marques de la casa ha deixat de banda la part dominant i de sotmetre els gossos per apropar-se a l’ensinistrament en positiu i, fins i tot, canviar alguna opinió de les que tenia abans. És sorprenent el canvi. Per això reiterem que sembla un rentat d’imatge.
La segona part del programa ens mostra algun famós amb el seu gos i com el César el rehabilita i li dona instruccions. Al primer programa apareixia la Tita Cervera que ajudava el César amb uns Llebrers de Galgos 112. Molt emotiu com finalment l’encantador mexicà decideix adoptar a Chocolate, un Llebrer molt traumatitzat i terriblement desconfiat que miraculosament s’acosta al César i es deixa acariciar.
Creiem que aquest nou format té potencial. 

1 de des. 2011

TESTIMONI DE 5 GOSSOS D'UNA PROTECTORA




El vídeo que hem penjat és del 30 de novembre del programa Divendres on van parlar amb dos representats de la protectora Amics dels animals de la Noguera d’Artesa de Segre respecte la feina que fan a la protectora . Ens presenten 5 gossos amb històries terribles però amb la gran sort d’haver estat salvats i cuidats per aquesta protectora. Ara esperen una família que els estimi tal com són, amb les seves mancances, malalties o problemàtiques.
Des de Va de gossos ens sumem a la demanda de la Protectora Amics dels animals de la Noguera i volem entrar a les consciències de tantes persones que per Nadal pensen regalar un gos. Sisplau, penseu-vos-ho molt bé abans d’adquirir un gos, perquè està demostrat que molts dels animals que es compren per Nadal s’abandonen a l’estiu. Per què? Perquè es veuen com joguines i quan som concscients de les necessitats reals i de les obligacions llavors ens deixen d’interessar. Si després de fer una llarga llista de pros i contres i de consultar-ho amb tots els membres de la casa, finalment decidiu tenir un animal de companyia sigueu generosos i aneu a una protectora o gossera. Allà hi ha molts animalons esperant una casa que us faran tan o més feliços que un animal comprat a una botiga, i els estareu salvant de la soledat i la fredor d’una gàbia. 

27 de nov. 2011

AJUDA PELS ANIMALS DE LES GOSSERES A L'HIVERN

L’hivern és la pitjor estació de l’any pels animals de les gosseres i les protectores. A pesar que els cuidadors i responsables intenten fer el possible per què no pateixin el fred és quasi impossible. Les instal·lacions són limitades i els gossos i gats viuen en gàbies on entra molt de fred i la humitat és alta. Els més vellets són els que pateixin més perquè solen tenir reuma i problemes d’ossos que s’agreugen amb les baixes temperatures. S’intenta que els més delicats visquin en cases d’acollida però no arriba per tots .
Des de Va de gossos intentem fer el possible per difondre les necessitats dels gossos en tots els aspectes i per això creiem que és important que es coneguin les problemàtiques dels animals de les gosseres. Demanem que si teniu mantes les porteu a qualsevol centre que tingueu a prop, mai en sobren i us ho agrairan. També necessiten llaunes de menjar humit pels gossetes vells que no tenen bona dentadura, collars, corretges i sobretot, que si la vostra vida us ho permet acolliu un animalet (gat o gos) a casa vostra. L’acolliment només requereix dedicació i un sostre còmode, les despeses econòmiques les cobreix el centre.
Aquests animals ja han patit prou amb l’abandonament perquè a sobre hagin de patir les inclemències del clima dia rere dia.
A la dreta del bloc hi ha un llistat de protectores, refugis i gosseres de Catalunya. Si cliqueu damunt entrareu a les seves webs i veureu les adreces per si voleu anar a alguna. Moltes gràcies per la vostra solidaritat. 


21 de nov. 2011

QUAN UN AMIC SE'N VA


Avui ha marxat un bon amic, en Thor. Fa un mes el vaig apadrinar atreta per la seva mirada trista, vella i castigada. Com tants altres gossos havia estat abandonat per uns amos sense cap mena de compasió. Era gran i això el feia extremadament vulnerable a viure en una protectora. La seva salut sempre va ser delicada, degut a la duresa de la vida que havia tingut i és aquest constant anar i venir de l'hospital el què l'ha portat a una mort tranquil·la i dolça, envoltada de persones que el cuidaven i l'estimaven a la protectora.
Segur que hi ha un cel per gossos on l'esperen i on no haurà de patir mai més, sobretot per culpa de les persones.
Descansa en pau, petit Thor!

15 de nov. 2011

LA GRAN AVENTURA DE WINTER EL DELFÍN



Les pel·lícules amb nens i animals com a protagonistes sempre tenen un públic assegurat. Qui no recorda Flipper o la trilogia Liberad a Willy? Podríem dir que la recent estrenada La gran aventura de Winter, el delfín és una barreja d’aquestes dues grans històries d’animals amb nens.
La pel·lícula ens presenta un nen desmotivat pels estudis, retret i solitari que troba la seva passió i la seva causa en salvar un dofí que ha de sobreviure sense cua. El nen ajudat per un equip de l’aquari, una nena i un metge especialista en pròtesis han de trobar una solució al problema del dofí abans que mori. La pel·lícula està basada en un fet absolutament real. La gran fita de la història d’aquest dofí, q tan bé es retrata a la pel·lícula, va ser la idea de fer-li una pròtesi de cua per a què pogués nadar i sobreviure. I gràcies a aquest tret característic que tenia va atraure la mirada de persones de tot el món. Avui en dia té les seves instal·lacions a Florida.
La pel·lícula busca l’emoció tal i com ho va fer Liberad a Willy en el seu dia (les dues són gairebé clons). És un film familiar, que té un bon missatge, amb tocs de comèdia, d’aventura i gran tendresa, sobretot per qui sent empatia cap els animals. Tanmateix no aporta res de nou al gènere. És calcada a Liberad a Willy. Això sí, dóna testimoni d’un cas real que es revela al final del film, just als crèdits. Allà veiem imatges reals de Winter i ens donen la web on podem accedir per veure’l: http://seewinter.com/
L’aparició de dos actors prou coneguts com són Ashley Judd i Morgan Freeman és clarament per atrapar els espectadors dubtosos de veure una pel·lícula d’aquest tipus. Les seves interpretacions no destaquen especialment.
No sempre cal fer obres mestres, pel·lícules complexes o grans drames per fer un cine que deixi satisfet l’espectador i la butxaca dels productors. Aquests films familiars donen molt de sí, potser perquè la conjunció nen/animal és la ideal si tenim en compte que ambdós són innocents, purs, sense malicia, que estimen i es deixen estimar. La relació d'amistat que s'estableix entre ells és molt emotiva i tendra. 


  • El millor: El dofí Winter, que s’interpreta a sí mateix.
  • El pitjor: La falta d'originalitat. No aporta res de nou. Segueix al peu de la lletra l’estructura del gènere.

*Puntuació: 6'5

27 d’oct. 2011

PASTOR DE SHETLAND


És fàcil confondre el Pastor de Shetland amb un Rough Collie en petit perquè els trets físics són molt semblants. Tanmateix cal remarcar que no són la mateixa raça, tot i coincidir en orígens, i que tenen personalitats diferents.

RAÇA: Pastor de Shetland.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos pastors i bovers.

ORÍGENS: Escòcia. Originari de les illes Shetland, a Escòcia. Es diu que antigament els avantpassats de mida gran ferien els ramats accidentalment. Per això, a principis del segle XX, es va crear la nova raça, de mida reduïda, a través de creuaments de Spitz i Border Collies. El Shetland seria un bon pastor de ramats.

TRETS FÍSICS:  TALLA: Mitjana. ALÇADA: mascle 37 cm, femella 35’5 cm. PES: de 7 a 8 kg. COLOR: Tricolor: canela, negre i blanc. Bicolor: blanc i negre, negre i foc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.


CARÀCTER: Intel·ligent, fàcil d’ensinistrar, carinyós amb els nens, una mica desconfiat amb els estranys. Necessita exercici com tots els gossos pastors.

PUNTS DÈBILS:
  •          Tendència a heretar malalties als ulls. Convé fer revisions.
  •           Facilitat de tenir Displàsia de cadera  i epilèpsia.


NECESSITATS ESPECIALS:
  •           Raspallat dos o tres cops per setmana.
  •           LLargues passejades en què pugui córrer i desfogar-se. Fins i tot recomanable apuntar-lo a un club d’Agility.


IDEAL PER:
  •          Famílies amb nens.
  •           Viure tan al camp com a la ciutat. És molt adaptable. Sempre i quant se li doni l’exercici diari necessari.
  •           Persones que vulguin un animal de companyia que a la vegada aporti vitalitat, energia i activitat.


UNA CURIOSITAT: A vegades se li diu mini Collie per les seves enormes similituds amb el Colley, però és un greu error. És una raça per dret propi. 


18 d’oct. 2011

LULA ADOPTADA


Avui és dia de celebració per l'adopció de Lula, una gosseta que estava acollida a la Lliga per la protecció d'animals i plantes de Barcelona. He tingut apadrinada aquesta gossa de 8 anys des del 21 de desembre amb la deseseperança que algú es fixés en ella, a pesar del bon caracter que té. Però la persona que la tenia acolllida s'ha encarinyat tant d'ella que finalment se l'ha quedat. 
Desitgem una llarga i còmoda vida a Lula a la seva nova llar.

10 d’oct. 2011

UN AMIC COM HENRY

Un amigo como Henry és un relat biogràfic amb una forta càrrega sentimental en què una mare relata la seva experiència amb el seu fill autista i com l’arribada d’un gos va representar un punt d’inflexió en les vides d’aquesta família.
Dale és un nen autista que, com és freqüent en aquesta malaltia, té serioses dificultats per comunicar-se amb el món i per entendre el llenguatge.  Els seus pares s’esforcen dia a dia per millorar la qualitat de vida del seu fill però els avanços són massa lents i qualsevol situació quotidiana és una odissea  per ells, com pot ser el simple fet de vestir-lo.
Henry, un Golden Retriever, arriba a la família i aconsegueix traspassar les barreres comunicatives que el nen té i treure d’ell tot allò que cap especialista és capaç de treure. “El gos no li feia por perquè no el bombardejava amb paraules com els humans, tenia moltes menys expressions facials i menys confoses que les de les persones. A més, li assegurava carinyo incondicional.” Diu Nuala Gardner, mare de Dale i autora del llibre.
Actualment Dale té 22 anys i és educador en una escola de nens autistes. És totalment autònom. Henry va morir però un Henry II ocupa ara el seu lloc.
Un llibre emotiu, real, molt esperançador per qualsevol família que es trobi en una situació similar, i molt interessant per demostrar que les TEACC (Teràpies d’assistència amb animals) funcionen alhora d'ajudar persones disminuïdes, ancians, presos etc.
Allà on no arribem les persones arriben els gossos. Encara hi ha qui ho dubta?

* Un amigo como Henry. Nuala Gardner. KNS ediciones. 316 pags. 18 €.


4 d’oct. 2011

TOLERÀNCIA ZERO


En aquest món hi ha molta diversitat d’opinions i formes de viure i el més lògic és que hi hagi un respecte i una tolerància en aquestes diferències. Ara bé, sempre hi ha qui pensa que els seus pensaments són absoluts i que són els altres qui s’equivoquen. 
Fa uns dies em vaig topar virtualment (pel Facebook) amb un debat obert arrel d’unes imatges aparegudes a la sèrie La Riera en què una noia s’escandalitzava perquè havia vist un conill trossejat. Res estrany tractant-se d’una sèrie que passa a un restaurant. La noia es definia com a animalista i vegetariana convençuda i reclamava que feria sensibilitats veure la carn del conill allà exposada al taulell. Era del tot respectable la postura tot i que massa exagerada, pel meu gust i el de la majoria que van intervenir al debat/discussió. La conversa, però, va anar creuant els límits del respecte (per part de la vegetariana) i va entrar l’intent  d'adoctrinar-nos a tots sobre el greu que és menjar carn. Personalment valoro els vegetarians, sobretot els que ho són per convicció, bàsicament perquè defensem la mateixa causa: la NO tortura dels animals. Aquesta noia en canvi ens va acusar a tots els “carnívors” d’assassins, de males persones i d’involucionats. No he vist mai una ment tancada tan extrema com aquesta. Fins i tot m va acusar a mi d’enganyar-la sobre la meva passió pels animals quan va mirar el meu Facebook i no hi va veure cap foto d’animal.
Les ments tancades són molt perjudicials per la resta de persones.  No saben veure més
enllà del món que coneixen i són incapaces d’entrar en raó quan intentes explicar-te. Sóc una defensora dels animals des de tota la meva vida i no accepto que se’m titlli de fer-los mal o de no estimar-los prou. Considero que els humans necessitem la carn en la nostra alimentació i és obvi que per menjar-ne cal matar alguns animals, cert. Però mentre es faci d’una forma indolora i se’ls doni la qualitat de vida que mereixen des que neixen fins que els arriba el moment ho veig inevitable. Sóc conscient que les granges no sempre tracten els animals com haurien i a aquesta lluita m’hi afegeixo totalment.
Està clar, doncs, que encara que una persona elegeixi el camí del vegetarianisme no pot assenyalar i jutjar els que no l’elegeixen perquè potser no pensa que hi ha diverses maneres de defensar la mateixa causa. Per sort la majoria de vegetarians no cometen aquest error de tolerància. 


NO al maltractament.
NO a la tortura.
NO  a la mort gratuïta o per diversió. 
NO  a la intolerància.

26 de set. 2011

CHOW-CHOW


El Chow-chow és l’ós bru del regne caní pel seu pelatge tupit. De fet alguns consideren aquesta raça com una nova espècie animal enlloc de un gos per la quantitat de característiques poc comunes que té.


RAÇA: Chow-chow

CLASSIFICACIÓ: Grup V: Gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Xina. Els asiàtics entrenaven el Chow-Chow per combats, com als buldogs i altres races molosoides. També l’usaven per menjar doncs els xinesos adoren la carn de gos. A finals del segle XIX els primers Chows introduïts a Europa van despertar la curiositat i el 1894 es van inscriure oficialment al Kennel Club.


TRETS FÍSICS: El seu crani no és gaire similar a cap altre crani caní i té una temperatura interna superior a la normal, dos trets estranys en un gos. TALLA: Gran. ALÇADA: mascle de 48 a 56 cm, femella de 46 a 51 cm. PES: entre 25 i 35 kg. COLOR: color foc i negre. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Com la majoria de gossos del grup V és independent, seriós i poc afectuós. Té una forta personalitat, gran intel•ligència, aprèn ràpid i és un bon guardià. No és gaire sociable ni amant dels nens.

PUNTS DÈBILS:
  • Té una respiració dèbil pel seu morro curt i això el fa delicat a certes temperatures. L’exercici ha de ser llarg però no intens.
  • Ulls fràgils, Convé rentar-li sovint.
  • Articulacions delicades. Per això es desaconsella posar-li arnés.
NECESSITATS ESPECIALS:
  • Llargues passejades sense ser intenses.
  • El seu pelatge requereix una cura especial i raspallat diari.

IDEAL PER:
  • Persones actives i que facin exercici amb el gos. És amant de l’aire lliure.
  • No és un gos per a nens. No és juganer i no té paciència.

UNA CURIOSITAT: Té la llengua blava.

21 de set. 2011

COMUNICAR-NOS TELEPÀTICAMENT AMB ELS GOSSOS

Els amos de gossos sovint diem i repetim que als nostres amics de quatre potes només els falta parlar. I és que realment ens encantaria poder-nos comunicar amb ells més enllà del llenguatge no verbal. Potser evitaríem errors alhora de tractar-los. Doncs bé, a la botiga de mascotes Ludocan imparteixen un curs anomenat “hablando con animales”. L’imparteix Maria Victoria Simona i ensenya a comunicar-se amb animals mitjançant la telepatia, a silenciar i enfocar la ment correctament quan tenim animals al davant. Es posen en pràctica tècniques per obrir els canals i enviar i rebre informació telepàtica. Increïble però cert.



És un curs intensiu d’un dia, el 29 d’octubre a Barcelona i val 150 euros. Per més informació podeu entrar a http://www.entrespecies.com/

17 de set. 2011

ENVERINAMENTS A LLEIDA

Les Protectora d’animals de Lleida(Amics dels animals del Segrià i Protectora Lydia Argilés) han denunciat recentment una successió d’enverinaments que pateixen els gossos de la ciutat des de fa uns anys. En els últims dies hi ha hagut deu gossos enverinats; Dos han mort i la resta han sobreviscut després de patir gastroenteritis agudes. “"Tenim por que això acabi com fa dos anys, quan van morir uns 20 gossos", va dir una de les afectades. Sembla ser que els autors llencen pastilles raticides a diferents parcs i descampats que són freqüentats per gossos però també per nens. Fins i tot s’ha arribat a llençar verí dins les propietats privades on hi ha animals que mai surten.

Qui hi ha darrere tanta crueltat? Algú que odia profundament els animals, sense dubte. No hi ha justificant per quelcom així. Cert que hi ha propietaris que no recullen els excrements  i que això és una molèstia per la ciutadania. Però en tot cas els gossos no són culpables de la falta de civisme dels seus amos; no mereixen morir. És més, l’assassí mata indiscriminadament els gossos de persones brutes com els de persones cíviques. La web de la protectora Lydia Argilés exposa la denuncia i fa una crida al veïnat d’informar de qualsevol detall que conegui sobre el cas.
Els matins de tv3 ha fet ressò de la denuncia el dia 15 de setembre. Esperem que això ajudi als mossos a enxampar els responsables o bé que els dissuadeixi de seugir matant. No es poden permetre tals maltractaments i tanta crueltat. Els gossos embruten sí, però més embrutem les persones amb les deixalles que llencem per tot arreu. Potser que fem una mica d’autocrítica.

13 de set. 2011

EL VELL SNOOPY


Hi ha dies que quedes colpit per alguna notícia del diari, i no precisament negativa, i hi vas pensant al llarg del dia. Diumenge em va passar quan vaig arribar a la secció Barcelona del Periódico. Em vaig detenir per una foto d’un gosset i un nen abraçats. Aquest gos, l'Snoopy, té 16 anys i en portava 12 al refugi l’Amistat de Vallirana. Gràcies a un reportatge anterior al diari amb fotos grans dels gossos del refugi una família es va commoure amb la historia de Snoopy, que ja és cec i molt ancià. Van anar al refugi i el van adoptar.

M’emocionen totes les persones que decideixen adoptar un animal d’una gossera abans que comprar perquè demostren tenir un cor noble, una generositat sense límits i un amor pels animals que contrasta amb els que els han abandonat. I m’emocionen especialment els qui enlloc d’endur-se un cadell prenen la decisió de donar casa a gossets malalts o ancians, aquells qui ningú vol i que solen morir a les protectores. Ja sabem que duraran poc i que no els disfrutarem gaire i per això és d’una generositat extrema. Snoopy ha fet sort i encara que només visqui un any més segur que serà el més feliç de tota la seva vida. Gràcies infinites a aquesta família i a totes les que fan el mateix.  


*A partir de la notícia al Periódico de Catalunya: “Un hogar para el viejo Snoopy”. Secció Gran Barcelona. Dia 11 de setembre.

7 d’ag. 2011

ALASKAN MALAMUTE

L’Alaskan Malamute és un gos elegant, valent i d’una gran bellesa. Molt semblant al Husky en caràcter i aspecte però amb la seva pròpia personalitat que cal conèixer a fons per poder-los distingir.


RAÇA: Alaskan Malamute.

CLASSIFICACIÓ: Grup V: Gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Alaska. El seu nom prové d’una tribu d’esquimals, els Mahlemuts, que significa “homes que viuen a un lloc amb grans ones”. Aquella gent vivia de la pesca i usava aquests gossos per arrossegar les barques. Cap el 1920 va començar la cria de Malamutes a EEUU i el seu gran èxit el va portar arreu del món. A França va arribar el 1960.


TRETS FÍSICS: TALLA: El seu pel tupit li dóna una resistència al fred de -40 graus. Gran. ALÇADA: de 55 a 67 cm. PES: femella 33’9kg, mascle 38’4kg. COLOR: bicolor: negre I blanc; Marró I blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt tranquil, independent i seriós, com la majoria de gossos nòrdics. És més sociable i carinyós que el Husky. És valent i molt intel•ligent. Poc sociable amb altres gossos. No és nerviós.

PUNTS DÈBILS:
  • Té tendència a la carència de zenc, que li pot produir pèrdua de pèl al voltant dels ulls i les potes. Cal donar-li zenc.
  • Té facilitat d’agafar paràsits pel seu pelatge tan dens. És important rentar-lo un cop al mes amb un sabó apropiat per ell.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • És un gos de treball així que com que la majoria de gent que el té no el pot fer estirar trineus convé fer.li fer molt exercici.
  • El seu pelatge espès necessita ser raspallat a diari.

IDEAL PER:
  • Viure al camp. Necessita molt l’aire lliure. No tolera gaire la vida en un pis.
  • Persones esportistes que puguin donar-li l’activitat que necessita.
  • Famílies amb nens. És pacient i li agrada la companyia dels més petits, sempre que se l’hagi educat bé, és clar.


UNA CURIOSITAT: Els Malamutes es comuniquen entre ells usant cinc maneres diferents de bordar.

29 de jul. 2011

TIMBUKTÚ

Timbuktú és on van els humans quan moren dins el món de ficció de Paul Auster. Aquesta novel•la ens presenta un gos, Mr. Bones, que perd el seu amo Willy i ha de buscar-se la vida tot sol. És un gos especial que s’acosta més als sentiments i pensaments humans que els canins, de fet, entén perfectament el llenguatge de les persones. En molts moments de la novel•la sembla que l’amo i el gos s’intercanviïn els papers.

Mr. Bones ens fa reflexions interessants al llarg de la història mentre busca un nou lloc on viure i acaba trobant una nova família que li aporta una vida molt diferent a la que li donava Willy. Amb ell sempre viatjava per tot arreu, sense un destí fix. Amb la nova família s’adona que també pot ser feliç vivint en una casa i tenint una rutina.
Donada la inseguretat amb què es troba quan camina perdut, el gos troba el seu camí sempre amb el record de les paraules i consells de Willy com a guia.
Escrit a base de reflexions i pensaments dels personatges, a penes hi ha acció i diàlegs. Això aporta una gran riquesa a la novel•la.

15 de jul. 2011

EL CÀNCER EN GOSSOS

Els gossos, com a mamífers que són, pateixen gairebé les mateixes malalties que les persones. El càncer, doncs, no passa de llarg davant ells. No només els afecta la pell i la sang sinó a tots els òrgans. El càncer és un trastorn cel•lular. Les cèl•lules es multipliquen anàrquicament, consumeixen molts més aminoàcids que les altres i produeixen proteïnes anormals.

Les cèl•lules canceroses es desenvolupen primer discretament, sense provocar trastorns. Quan es multipliquen intensament apareix algun tumor o alguna patologia que fa que es diagnostiqui la malaltia. Això vol dir que quan es descobreix l’evolució ja és tardia. Quan les cèl•lules canceroses es multipliquen lluny del focus inicial es produeix metàstasi, és a dir, que s’estén per tot l’organisme.

 
Símptomes:
El gos manifesta la malaltia amb símptomes que no sempre van lligats al creixement tumor:
  • Aprimament
  • Cansament general
  • Febre
  • Anèmia
Tractament:
El tractament més recomanat i usat és la quimioteràpia. S’ha de dir que els gossos suporten millor que els humans aquest tractament doncs no tenen els efectes secundaris. No els cau el pel. Els resultats de la quimio solen ser positius majoritàriament.Gairebé sempre s’aconsegueix curar el càncer o frenar-lo bastant.
El tumor més freqüent és el mamari, que apareix sovint en gossos d’edat adulta (més de 8 anys). Durant el zel poden aparèixer ganglis que no desapareixen després i convertir-se en tumors.

 
Com Prevenir:
  • Quan el gos ja és gran (a partir dels 8 anys) convé estar atent als símptomes però sobretot s’han de vigilar els tumors tot palpant el gos amb una certa freqüència per detectar petits bultos. Si trobem un bulto sospitós anar al veterinari.
  • Una bona prevenció és castrar i esterilitzar els gossos per evitar tumors als ovaris o als testicles per falta de relacions sexuals.

 

1 de jul. 2011

DEMANO DISCULPES PER LA FALTA DE CONTINUITAT DEL BLOC EN ELS ÚLTIMS MESOS. PROPERAMENT TORNAREM A ESTAR AL 100%.

GRÀCIES

VA DE GOSSOS

20 d’abr. 2011

BOSTON TERRIER


El Boston Terrier no compleix amb la dita de les aparences enganyen, doncs el seu aspecte tendre i bondadós és un reflex del seu caràcter. Si se l’educa correctament i se’l tracta com mereix tindrem un gos ideal com a companyia.


RAÇA: Boston Terrier

CLASSIFICACIÓ: grup III: Terriers.

ORÍGEN: EEUU. Els seus avantpassats eren gossos de combat britànics seleccionats per creuaments, com seria el Pitbull. Els gossos que al segle XIX s’usaven per combats, com els buldogs, eren massa pesats i per això es van començar a crear amb Terriers. Un dels primers resultats d’aquestes noves races van ser el White english terrier, ja desaparegut. Més endavant va sorgir el Boston Terrier. El 1865 el primer d’aquesta raça va desembarcar a EEUU i va iniciar una nova raça tot i que no era com l’actual. Amb els anys va anar evolucionant.


TRETS FÍSICS: TALLA: petita. ALÇADA: 30 cm. PES: entre 6 I 11 kg. COLOR: Bicolor: negre i blanc, tigrat i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Perfecte per conviure. Tranquil, equilibrat i no acostuma a buscar baralla. Com tots els Terriers és valent, actiu i molt intel•ligent. Carinyós I pacient amb els nens, dòcil. Poc bordador però avisa si veu perill a casa seva.

PUNTS DÈBILS:
  • Com totes les races braquicèfals (morro aixafat) té problemes respiratoris que cal cuidar. No excedir-se amb l’exercici i evitar el calor forta.
  • Les femelles tenen problemes alhora de parir, com passa als buldogs, perquè en néixer tenen el cap molt gran i solen fer-li cesària.
  • Els ulls sortits són un niu d’infeccions per estar desprotegits.


NECESSITATS ESPECIALS:
  • A pesar de ser petit i tranquil necessita sortir a passejar. No suporta quedar-se tancat massa hores.
  • Molta atenció i afecte dels seus.

IDEAL PER:
  • Gent gran, per la seva gran necessitat d’afecte i companyia.
  • Famílies amb nens, doncs li encanta jugar amb ells sempre i quan ells el respectin.
  • Viure en qualsevol entorn, s’adapta perfectament a la ciutat i al camp.


15 d’abr. 2011

LES ORDRES BÀSIQUES

Quan un gos és petit convé ensenyar-li les bases de l’obediència per poder controlar-lo en la majoria de situacions. Si li ensenyem correctament les ordres SEU!, TOMBA’T!, VINE, QUIET, NO i a venir quan es diu el seu nom, tindrem molt guanyat. Hem d’aconseguir que l’ensinistrament sigui quelcom agradable i divertit pel gos, no una obligació. Doncs la manera com ho fem farà que ell ho associï amb positivitat o negativitat i això és vital per tenir-lo predisposat a aprendre. Per tan, quins requisits convé tenir en compte a les primeres lliçons:
  • Fer-les a un lloc tranquil, sense sorolls ni distraccions.
  • Que no durin més de 10 minuts. Si s’allarga massa el gos es frustrarà.
  • Estalviar-nos les presses i les pressions si no surt tan ràpid com volem. El gos se sentiria frustrat i crearíem un condicionant negatiu.
  • Les bases de l’obediència ja dites, més ensenyar el gos a fer les necessitats i a no estirar de la corretja es poden fer ja des dels 3 mesos, però no hem d’anar més enllà. La resta d’ensinistrament quan sigui més gran.
  • El què ha après als 5 mesos no ho oblida mai.
Com començar l'ensinistrament?

La primera ordre que cal ensenyar és la de seure. És important per calmar la sobreexcitació del gos en moments en què vol sortir a passejar, per exemple. Un gos educat ha de saber calmar-se, seure i llavors obtenir el premi.Tant per ensenyar l’ordre de seure com la de tombar-se s'ha aprofitar un moment que estigui fent aquest gest per si mateix i dir-li SEU o TOMBA’T perquè comenci a associar l’acte amb la paraula. Repetir això varis cops fins que ho faci quan diguem la paraula i llavors premiar-lo.
Quan ja ha après què vol dir, seure, tombar-se i aixecar-se, anem un pas més enllà tot intentant que després de seure sigui capaç de mantenir-se quiet fins que li diguem que vingui. Quan el tenim assegut li diem QUIET, ens apartem d’ell cada cop més temps i finalment li diem VINE i el premiem. Quan el gos no s’esperi i s’aixequi abans d’hora no se li dona cap premi i es repeteix l’exercici. De seguida entendrà el missatge.

Les primeres vegades que ensenyem el gos aquestes ordres bàsiques ha de ser dins de casa, per evitar distraccions. Però un cop estan ben apreses convé apujar el nivell i fer-li complir a diferents llocs: parcs, carrer, en presencia d’altres animals, d’altres persones….doncs interessa aconseguir una màxima concertació en l’animal i tenir la seguretat que sigui on sigui i passi el què passi al nostre voltant el gos sempre obeirà.
Pot semblar difícil però no ho és gens. Només cal tenir paciència i gaudir de l’ensinistrament com si fos un joc (De fet, pel gos és un joc). El gos rebrà la nostra positivitat i respondrà molt millor. És una bona oportunitat per unir llaços entre el gos i l’amo, reforçar els vincles i la confiança mútua.

6 d’abr. 2011

EL DIA DEL GOS


El dia 16 d’abril Tarragona celebra El dia del gos al Garden Gaia d’Altafulla.

Al llarg del matí (10 a 14h) tothom podrá participar en una desfilada canina si s’inscriu previament. A més a més hi haurà exhibicions d’Agility ,actuacions de Dog dancing (ballar amb gossos) i es farà un concurs de fotografia on els participants podran presentar fotos dels seus gossos.
No poden faltar sortejos i regals pels assistents.

Per més informació visiteu la web de Royal canin: http://www.royalcanin.es/eventos/eventos-caninos/eventos-2011/el-dia-del-gos_-en-tarragona

28 de març 2011

PASTOR DE BRIE


És un gos gran, elegant i que acostuma a imposar amb la seva presència, però el seu caràcter és d’allò més dòcil, familiar i dolç. Molt bon company de joc i també d’estones al sofà de casa.


RAÇA: Pastor de Brie.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos de pastoreig I bovers.

ORÍGENS: França.Tant en el cas del Pastor de Brie com el Beauceron no correspon el seu nom francès amb el seu origen. Ara bé, és francès sense dubte. El nom de Berger de Brie va aparèixer primer cop el 1809. Més tard el 1863 apareixia un avantpassat del brie amb forces similituds. El 1888 un veterinari va distingir dos tipus de gossos pastor, el de pel curt que seria el Beauceron i el de pel llarg que seria el pastor de brie. Les dues races es van reconèixer oficialment el 1893. Se l’usava com a pastor d’ovelles, i durant l’armada francesa com a sentinella, missatger i com a buscador de persones.


TRETS FÍSICS: Abans se’ls tallaven les orelles per donar un aire rodó al seu cap, però ara no es fa. TALLA: Gran. ALÇADA: Mascle 62-68 cm. Femella 56-64 cm. PES: 30 kg. COLOR: bicolor: crema i negre. Unicolor: negre. ESPERANÇA DE VIDA: de 12 a 14 anys.

CARÀCTER: Valent, intel•ligent, obedient, bon guardià, bo amb els nens. Com a bon gos pastor és desconfiat amb els estranys i molt protector amb els seus. Sempre vigila que la seva manada no es separi. Molt familiar. Fàcil d’ensinistrar. No té tendència a l’agressivitat. Adaptable a les situacions i llocs.

PUNTS DÈBILS:
  • La torsió d’estomac. No ha de córrer després dels àpats pq vomita.
  • Té una salut forta.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • Molt exercici perquè té un nivell alt d’energia.
  • Necessita llibertat, res d’estar lligat.
  • La companyia. La soledat el deprimeix fàcilment.
  • No se l’ha de banyar perquè s’elimina el greix natural de la pell. Amb un raspallat tres cops a la setmana i espuma en sec n’hi ha prou. 
 IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. Els protegeix i li encanta jugar amb ells.
  • Viure tan a ciutat com al camp, sempre que se li donin llargues passejades.

22 de març 2011

MANIFESTACIÓ CONTRA EL MALTRACTE ANIMAL EL 25-M

El poder de convocatòria de les xarxes socials es posa de manifest amb les 100.000 persones que han estat cridades a assistir Divendres 25 de març a una manifestació contra el maltracte animal a tot Espanya. A Barcelona concretament, la cita és a la Plaça sant Jaume a les 20h. La convocatòria es fa en motiu del conegut i recent cas d’un cadell de Schnauzer  que va ser maltractat en un vídeo on line durant 11 hores per un noi jove. Aquesta salvatjada posa la pell de punta a tots els amants dels gossos i realment fa reflexionar sobre la crueltat i la insensibilitat d’una persona que és capaç de cometre un acte així. El noi està en recerca i captura.

Ja n’hi ha prou de maltractar els animals! Ens hem d’unir per cridar justícia a favor d’uns éssers que no poden demanar-la. Cal canviar les lleis per a què els responsables dels maltractes paguin durament.

Podeu visitar la web i saber on es convoca la manifestació a la teva ciutat a la següent pàgina:
http://www.noalmaltratoanimal.org/

18 de març 2011

LA LLEIALTAT DEL GOS JAPONÈS

El passat 11 de març un terratrèmol de 8'9 va devastar la costa oriental de Japó.
Això va donar lloc a posteriors Tsunamis que van arrassar tot el què van trobar al seu camí. Moltes vides, humanes i animals es van perdre.
Els dies posteriors un grup de rescat que cercava persones vives i mortes entre les runes va trobar un gos que es negava a marxar del lloc amb ells a pesar de les condicions en què es trobava, sense menjar i aigua. El van seguir i van entendre el motiu. El gos no volia deixar abandonat el seu company caní que estava ferit i jeia a terra. L’equip de rescat va quedar sorprès i commogut amb la tendresa de l’escena.
Finalment tots dos animals van ser salvats i es troben en un refugi. Tanmateix, les ferides psicològiques seran més difícils de curar.
El video filmat per l’equip de premsa que acompanyava els rescatadors ha donat la volta al món per internet per l'emoció i la sensibilitat que despren. El podeu veure si cliqueu l'adreça següent:
http://www.youtube.com/watch?v=kwMgmOgcZFM

15 de març 2011

PINSCHER MINIATURA

Quan mirem el Pinscher ens recorda al seu germà gran el Dòberman, però el seus caràcters i tamanys són força diferents. El Pinscher és el company ideal de qualsevol tipus de persona.


RAÇA: Pinscher miniatura

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia

ORÍGENS: Alemanya. Se sap que la raça ja existia a l’època dels romans. El Pinscher descendeix directament del petit “gos de les torberes”. Va ser acompanyant de nobles i reis i alhora també el tenien els grangers com a caçador de madrigueres. El Pinscher mitjà és el que va donar lloc al Dòberman. El Pinscher es va posar de moda a Europa durant la Primera Guerra Mundial.

TRETS FÍSICS: TALLA: petita. ALÇADA: 25-30 cm. PES: 2kg. COLOR: unicolor: marró de diferents tons; Bicolor: negre i marró, marró clar i fosc. ESPERANÇA DE VIDA: 15-18 anys.


CARÀCTER: Intel•ligent, obedient, juganer, fidel, poc bordador, inquiet i valent. S’adapta molt bé a diferents ambients. És fort i resistent a el calor i a les malalties. No deixa gaire pèl.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta la soledat. Pateix extremadament.
  • Té les potes fràgils.
  • Sol tenir bona salut.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • Passejades. Li agrada caminar no anar dins una bossa quan surt al carrer.
  • Moltes atencions i afecte.

IDEAL PER:
  • Persones ancianes que valorin l’alegria d’aquesta raça i la necessitat de companyia.
  • Famílies amb nens. Això sí, molt de compte amb deixar-lo a soles amb els infants perquè és un animalet molt delicat i li podrien fer lesions importants si juguen amb ell bruscament.
  • Viure tant en ciutat com en el camp.