25 de gen. 2008

LA IMPORTÀNCIA DE L’ORDRE JERÀRQUIC A CASA

Com més llegeixo, estudio, observo i escolto sobre la psicologia i l’ensinistrament caní, més m’adono que la clau a tots els diversos problemes de comportament que tenen els gossos dins les llars és la confusió de l’ordre jeràrquic. Els amos podem ensenyar als nostres gossos algunes ordres bàsiques com seure, estirar-se, venir, estar quiet etc, però ells mai acabaran d’entendre per què li fem executar aquestes accions si es creuen que són ells els líders de la manada. Com ja us vaig explicar anteriorment, els gossos, com els llops, tenen per instint un ordre jeràrquic molt establert. Necessiten un lider (Alfa) que faci la funció de protegir i guiar la seva manada. El líder sempre és el més intel·ligent i valent i els altres mai ho qüestionen, simplement obeeixen i el veneren. Quan un gos viu en una família d’humans reprodueix aquest mateix esquema i per ser feliç necessita tenir clar quin és el paper de cada membre a la seva manada. El problema és que com que la majoria de persones no entenen el llenguatge del gos i es pensen que són com nosaltres (jo tampoc fins recentment)els donen a entendre missatges erronis que els fan pensar que ells són els líders de la manada. Veure el teu gos vigilar la casa al mínim soroll, estirar de la corretja quan passeja, pujar-se a la falda, saludar quan arribes a casa etc (tots signes de gos Alfa) pot causar gràcia però en realitat és molt trist. No som conscients que sense voler se'ls ha donat l’enorme responsabilitat de protegir i guiar la família quan no estan preparats per portar-ho a terme i els provoca una angoixa i estrès constant enorme. No poden ser feliços. Per això si realment ens estimem els nostres gossos és important que els lliurem d’aquesta responsabilitat i els fem entendre (amb el seu llenguatge) que els líders som nosaltres i que ells poden relaxar-se i dedicar-se a gaudir. Com ja vaig explicar, s’aconsegueix seguint els tres paràmetres bàsics: no saludar, ni parlar, ni mirar-lo (pot semblar cruel però no ho és, ells no ho interpreten com falta de carinyo sinó com senyal que som els líders) quan arribem a casa durant 5 min. Menjar sempre alguna cosa davant d’ells abans de posar-los el seu menjar, sortir sempre davant d’ells quan se’ls tregui a passejar (el lider sempre surt primer per assegurar-se que no hi ha perill). És més complexe, aquests són paràmetres bàsics. El millor és acudir sempre a un etòleg per a què us ajudi.

5 comentaris:

  1. Hola Leticia,

    Buscant informació per internet hem trobat el teu bloc, que ens ha servit de gran ajuda en aquestes 3 primeres setmanes que tenim els gossos! Però amb aquests temes de "dominància", hi ha coses que no ens queden clares i tampoc no trobem massa informació, ja que la majoria d'informacions són de la dominància entre el gos i el seu amo. Nosaltres ens trobem que tenim dos cadells de gos, de 2 mesos. La dominància respecte nosaltres, la comencem a tenir clara (com educar-los en aquest sentit). Però existeix dominància entre ells? Quan es barallen, juguen o s'estan establint rols? A més, sembla que en algun moment s'han fet mal (per alguna mossegada mal donada). I ens sembla detectar que el que es juguen amb aquestes baralles és qui "acapara" la nostra atenció i joc.
    No busquem que ens resolguis el tema, però potser ens podries aconsellar bibliografia.
    La veritat és que hi ha molta documentació sobre com educar al gos, però sempre parla d'un, no de més (o potser no ho hem sabut trobar!).
    I per complicar la cosa... després de llegir un dels teus articles, sobre el llibre de Barry Eaton, encara tenim més dubtes sobre com educar-los. Tu que en penses?
    Moltes gràcies i felicitats pel bloc, que és molt ampli en varietat de temes, però alhora molt complet.
    Yolanda

    ResponElimina
  2. Hola Yolanda,
    moltes gràcies per escriure'm i per la confiança.
    A veure, la dominància entre gossos existeix, sense cap dubte. Cada gos té una tendència natural a ser dominant o submís i això es pot observar des dels primers mesos de vida (mira l'article meu sobre el test de campbell). Si els teus gossets tenen dos mesos no pateixis per la forma que tinguin de jugar, encara que es facin mal algun cop. Quan són petits no tenen desemvolupat el sentit d'agressivitat i tot el què fan és jugar i expermimentar. Ells mateixos apendran quan fan mal i quan no tot jugant.
    Eto dono tota la raó amb què costa trobar informació sobre com educar dos gossos que conviuen. Jo mateixa l'he buscat i no n'he trobat. Jo només sóc una amant dels gossos que he estudiat sobre el tema però que estic en constant aprenentatge i amb tota la meva humiltat intento transmetre el què aprenc. Però no tinc respostes per tot. I em passa com a tu, he llegit molt i com més ho faig més confosa estic en veure les diferents visions sobre la dominància i la jerarquia que hi ha. Cada cop em decanto més pels q pensen com Barry Eaton, per això.
    Et puc recomenar la web de l'editorial KNS ediciones que té molts llibres però no he estat capaç a hores d'ara de trobar-ne cap sobre el tema que demanes. Si el trobo t'ho diré.
    Només et dic una cosa. Els gossos ens respecten quan som coherents amb les ordres que els donem, quan els eduquem positivament i sense pors i quan els marquem limits. Això ho tinc comprovat pels meus gossos.

    molta sort

    ResponElimina
  3. Leticia, gràcies per la resposta.
    La veritat és que quan més els observem més ens adonem que estan jugant i ells sols s'autoregulen.
    Crec que farem una lectura del Barry Eaton... I sobretot, serem coherents!
    Gràcies pel teu bloc. Pots estar segura que et seguirem fidelment, perquè en un mes que portem amb els cadells ens has "il.luminat" molt. ;)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a tu Yolanda, m'afalaga sentir que el què escric us està ajudant.
    Molta sort!

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb la teoria però la pràctica costa més. Sempre he tingut gos i ara amb la Noa que té 3 mesets estic posant en pràctica tota la teòrica que he anat recopilant durant aquests mesos per internet i pels llibres que he llegit.

    Sobre això de "no saludar, ni parlar, ni mirar-lo" costa molt fer-ho!! sé que a la llarga ens ho agraïrà però ufff!! quan arribem a casa i l'hem deixat sola, costa ignorar-la durant uns minuts ja què et mira amb aquella carona de felicitat i com dient "digue'm algo"

    Sobre sortir nosaltres al davant ja ho fem però com què encara és cadell encara no ho enten gaire!!

    I sobre passejar també fem el què comentaves a l'anterior article de parar-nos quan estira però també costa ja què ho fa constantment, el què no he provat el de canviar de direcció quan ho fa.

    Gràciesssssss per aquests articles son molt interessants.

    ResponElimina