10 de juny 2010

COM ALIMENTAR CORRECTAMENT ELS GOSSOS

Sempre ens han dit que la millor alimentació pels gossos és el pinso. És així o és millor preparar-los nosaltres mateixos el seu menjar?. Hi ha aliments tòxics per ells? Tothom pensem que sabem com hem d’alimentar els nostres companys canins però la realitat és que cada dia hi ha més gossos obesos.
Des de Va de gossos recomanem alimentar els gossos amb el menjar industrial, conegut com pinso. Aquest menjar ja conté totes les propietats nutritives que el gos necessita per estar sa i no augmentar de pes. D’altra banda, és més barat que la preparació casolana i, un factor important, és que el pinso és més sa per la dentadura canina. El menjar sec no convida a les bactèries com si que ho fa el menjar humit.
Ara bé, si de tant en tant volem preparar un bon arròs amb pollastre als nostres gossos no passa res. Això sí, haurem de tenir en compte què necessita el nostre gos per tenir una dieta equilibrada i en quines dosis:

  • Proteïnes: carn i peix. Un 50 %.
  • Midó: cereals, arròs. 25%
  • Fibra: verdures bullides com mongetes, pastanagues, ensiam etc . 25%
  • Greixos: Una cullerada d'oli vegetal.
  • Complements vitamínics.
 La proporció de menjar segons el pes del gos és de 15 grams per Kg de pes. De manera que un gos de 10 kg necessitarà 150 grams de carn, 75g d’arròs i 75 gr. de verdura al dia.
A l’estiu podem ajudar a hidratar els gossos donant-los fruita a més a més del seu pinso diari. Els ajudarà a mantenir l’aigua al cos en aquesta època de tanta calor, i a més els encanta. I de tant en tant els podem premiar amb una llauna de carn. Els torna bojos.
El que no recomanem és donar-los de picar del nostre menjar. Els extres són els que els engreixen. Les llaminadures per gossos estan bé sempre i quan se’ls donin de forma controlada i racionada.

En quan a quin pinso escollir entre l’àmplia oferta que trobem a la botiga, tots han de passar us estrictes controls de qualitat,així que tots són vàlids. Tanmateix el preu és important. Millor no comprar el menjar més barat, que sol ser a granel, doncs normalment el fabriquen amb les restes de carn de pitjor qualitat i amb un excés de proteïna. S’ha descobert que massa proteïna i de mala qualitat augmenta l’agressivitat del gos.



ALIMENTS PROHIBITS

Entre els aliments que mengem les persones n’hi ha alguns que resulten indigestos o fins i tot tòxics pels gossos i que els poden produir la mort en grans dosis. És convenient conèixer quins són i, simplement, evitar-los en la dieta del gos:
  1. Xocolata: el perillós no és el cacau sinó un principi actiu d’aquest: metilxantina (teobromina), que actua al sistema nerviós central i a l’aparell cardiovascular i provoca vòmits, diarrea, taquicàrdia i pot arribar a l’atac de cor.
  2. Cafè: conté la metilxantina, com la xocolata, i per tant les conseqüències són les mateixes.
  3. Ceba: provoca una anèmia molt greu que es tradueix en taquicàrdies, incoordinació al caminar, debilitat etc.
  4. Pèsols: no els digereixen correctament.
  5. Alcohol: Pot provocar un atac cardíac.
  6. All: els mateixos efectes que la ceba.
  7. Alvocat: és molt ric en greix i pot provocar-los mal de panxa i complicar-se amb una pancreatitis crònica.
  8. Raïm i panses: Provoquen insuficiència renal aguda amb símptomes com diarrea, vòmits etc.
  9. Sucre: Els afecta directament a la vista.
  10. Guisats i menjars amb salses: l’excés de greix els fa mal de panxa I obesitat.
  11. Llet: els gossos no tenen al seu organisme l’enzim que es dedica a desfer el sucre de la llet i per tant no la poden digerir. Els provoca vòmits i diarrea.
  12. Pernil salat i embotits en general: són perjudicials per l’excés de sal I de greix.
  13. Nous de macadamia: no les digereixen.


L’alimentació correcta i equilibrada és, juntament amb l’exercici, imprescindible per a què els gossos visquin més i millor. No la descuidem i no ens deixem portar per les demandes del gos i els plors davant un gelat, xocolata o qualsevol aliment no convenient per ells.



7 comentaris:

  1. Que el mejar industrial sigui el més bo per als gossos ho poso en dubte; sens dubte és el més còmode, però no crec que sigui el més saludable, a part de les implicacions ètiques amb la industria alimentària de producció animal: les granges i l'impacte que té al planeta i en el problema de la fam.

    Dintre del pinso, tampoc estic d'acord en que totes les marques siguin iguals, i tampoc que totes siguin "bones". La majoria fan servir les restes de peces de la industria de les granges (becs, potes, ...), i només unes poques -que són carísimes i d'Estats Units- fan servir carn exclusiva. A l'article no es parla ON són els productors ni d'on treuen el producte, ni tant sols quin és realment aquest producte.

    ResponElimina
  2. Bé anònim, quan parlo del menjar industrial com el més saludable ho dic referint-me a que està fet contenint les dòsis de cada alimnent que el gos necessita i que nosaltres no podem fer prou equilibradament a casa. Per altra banda, per suposat que segons la marca i el preu serà més sa un pinso que un altre. Jo no entro a detallar això perquè no és el tema de l'article. Posa en dubte el què vulguis però qualsevol veterinari et recomenarà el pinso, de bona qualitat és clar, no tots ho són, abans que el menjar casolà.

    ResponElimina
  3. Benvolguda Leticia,

    Moltes gràcies per l'article. L'he trobat molt interessant i m'ha aportat una informació que encara no tenia. No sabia que la ceba o l'all fossin perjudicials pels gossos, ara ho tindré en compte.

    En quan al pinso, perdona, però no me'n fio massa de l'alimentació feta per les fàbriques. No puc creure que puguin arribar a tenir la qualitat del menjar casolà.

    Ara tenim un dog alemany i fa anys teníem una parella de dogs. Vivim en un masia i tots aquests dogs els encantava passejar per la finca i menjar raïm que collien els mateixos. També collen pomes, peres, móres, ametlles... Per l'altra banda, hem tingut pastors alemanys i aquest mai han collit res. Potser depen de la rasa que sigui perjudical el raïm?

    Sí que estic d'acord que cal donar el menjar d'una manera equilibrada, tal com heu exposat.

    Una vegada més, gràcies per un article interessant.

    ResponElimina
  4. Hola Ronald,
    sento dir-te que, ho creguis o no, està demostrat que el més recomenable pels nostres gossos és el pinso. Per dos motius. Primer pq conté les quantitats exactes del què necessiten els gossos per estar bé de salut. Nosaltres, per molt que ens esmerem, probalbement no encertarem. En segon lloc perquè el menjar humit (quan li fem arròs) perjdica la dentadura dels gossos més ràpidament que el pinso sec.

    En resposta a l'altre qüestió. Tots els aliments prohibits que exposo ho són per totes les races, sense excepció. Ara bé, lògicament en petites dosis no els passarà res.

    salud!

    ResponElimina
  5. Benvolguda Leticia,

    Acabo de llegir una tesi doctoral d'un veterenari que arriba a la conclusió que el menjar equilibrat casolà és molt més saludable que el pinso comercial:
    http://www.carnivoer.nl/thesis-osteopathie
    Està escrit en neerlandès amb un resum en anglès.

    M'agradaria conèixer les teves fonts per contrastar aquesta tesi.

    Cordialment,

    ResponElimina
  6. A veure Roland. Agraeixo el teu interès i que m'enviis la tesi doctoral. Tanmateix no sé si ets conscient que en totes les disciplines hi ha professionals que tenen opinions de tota mena. I cap ha de ser del tot incorrecta. En psicologia canina hi ha dues postures contradictòries en què uns creuen en l'ensinistrament clàssic i d'altres amb l'ensinistrament en positiu. Per què et dic això? perquè el fet que jo tingui una opinió diferent d'aquest senyor no vol dir q siggui incorrecta. Les meves fonts són els meus estudis, el què he llegit...ara mateix no tinc les fonts escrites per passar-les. De totes maneres ningú t'obliga a creure una o altra versió. LLegeix pel teu compte i investiga, com he anat fent jo. Ara, ves a qualsevol veterinari i pregunta. Veuràs que tots recomanen el pinso. Ja només pel fet que el menjar humit perjudica les dents dels gossos.

    ResponElimina
  7. Just després d'escriure't he caigut en un dels llibres on parla d'això i corrobora la meva tesi. Però no és l'únic. De fet, mai fins ara he llegit una opinió contraria.
    Perros, como son.
    Nacho Sierra.
    Ediciones B.

    ResponElimina