BOSTON TERRIER

El Boston Terrier no compleix amb la dita de les aparences enganyen, doncs el seu aspecte tendre i bondadós és un reflex del seu caràcter. Si se l’educa correctament i se’l tracta com mereix tindrem un gos ideal com a companyia.

RAÇA: Boston Terrier

CLASSIFICACIÓ: grup III: Terriers.

ORÍGEN: EEUU. Els seus avantpassats eren gossos de combat britànics seleccionats per creuaments, com seria el Pitbull. Els gossos que al segle XIX s’usaven per combats, com els buldogs, eren massa pesats i per això es van començar a crear amb Terriers. Un dels primers resultats d’aquestes noves races van ser el White english terrier, ja desaparegut. Més endavant va sorgir el Boston Terrier. El 1865 el primer d’aquesta raça va desembarcar a EEUU i va iniciar una nova raça tot i que no era com l’actual. Amb els anys va anar evolucionant.

TRETS FÍSICS: TALLA: petita. ALÇADA: 30 cm. PES: entre 6 I 11 kg. COLOR: Bicolor: negre i blanc, tigrat i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Perfecte per conviure. Tranquil, equilibrat i no acostuma a buscar baralla. Com tots els Terriers és valent, actiu i molt intel•ligent. Carinyós I pacient amb els nens, dòcil. Poc bordador però avisa si veu perill a casa seva.

PUNTS DÈBILS:

• Com totes les races braquicèfals (morro aixafat) té problemes respiratoris que cal cuidar. No excedir-se amb l’exercici i evitar el calor forta.
• Les femelles tenen problemes alhora de parir, com passa als buldogs, perquè en néixer tenen el cap molt gran i solen fer-li cesària.
• Els ulls sortits són un niu d’infeccions per estar desprotegits.

NECESSITATS ESPECIALS:

• A pesar de ser petit i tranquil necessita sortir a passejar. No suporta quedar-se tancat massa hores.
• Molta atenció i afecte dels seus.

IDEAL PER:

• Gent gran, per la seva gran necessitat d’afecte i companyia.
• Famílies amb nens, doncs li encanta jugar amb ells sempre i quan ells el respectin.
• Viure en qualsevol entorn, s’adapta perfectament a la ciutat i al camp.

LES ORDRES BÀSIQUES

Quan un gos és petit convé ensenyar-li les bases de l’obediència per poder controlar-lo en la majoria de situacions. Si li ensenyem correctament les ordres SEU!, TOMBA’T!, VINE, QUIET, NO i a venir quan es diu el seu nom, tindrem molt guanyat. Hem d’aconseguir que l’ensinistrament sigui quelcom agradable i divertit pel gos, no una obligació. Doncs la manera com ho fem farà que ell ho associï amb positivitat o negativitat i això és vital per tenir-lo predisposat a aprendre. Per tan, quins requisits convé tenir en compte a les primeres lliçons:

• Fer-les a un lloc tranquil, sense sorolls ni distraccions.
• Que no durin més de 10 minuts. Si s’allarga massa el gos es frustrarà.
• Estalviar-nos les presses i les pressions si no surt tan ràpid com volem. El gos se sentiria frustrat i crearíem un condicionant negatiu.
• Les bases de l’obediència ja dites, més ensenyar el gos a fer les necessitats i a no estirar de la corretja es poden fer ja des dels 3 mesos, però no hem d’anar més enllà. La resta d’ensinistrament quan sigui més gran.
• El què ha après als 5 mesos no ho oblida mai.

Com començar l'ensinistrament?

La primera ordre que cal ensenyar és la de seure. És important per calmar la sobreexcitació del gos en moments en què vol sortir a passejar, per exemple. Un gos educat ha de saber calmar-se, seure i llavors obtenir el premi.Tant per ensenyar l’ordre de seure com la de tombar-se s'ha aprofitar un moment que estigui fent aquest gest per si mateix i dir-li SEU o TOMBA’T perquè comenci a associar l’acte amb la paraula. Repetir això varis cops fins que ho faci quan diguem la paraula i llavors premiar-lo.

Quan ja ha après què vol dir, seure, tombar-se i aixecar-se, anem un pas més enllà tot intentant que després de seure sigui capaç de mantenir-se quiet fins que li diguem que vingui. Quan el tenim assegut li diem QUIET, ens apartem d’ell cada cop més temps i finalment li diem VINE i el premiem. Quan el gos no s’esperi i s’aixequi abans d’hora no se li dona cap premi i es repeteix l’exercici. De seguida entendrà el missatge.

Les primeres vegades que ensenyem el gos aquestes ordres bàsiques ha de ser dins de casa, per evitar distraccions. Però un cop estan ben apreses convé apujar el nivell i fer-li complir a diferents llocs: parcs, carrer, en presencia d’altres animals, d’altres persones….doncs interessa aconseguir una màxima concertació en l’animal i tenir la seguretat que sigui on sigui i passi el què passi al nostre voltant el gos sempre obeirà.
Pot semblar difícil però no ho és gens. Només cal tenir paciència i gaudir de l’ensinistrament com si fos un joc (De fet, pel gos és un joc). El gos rebrà la nostra positivitat i respondrà molt millor. És una bona oportunitat per unir llaços entre el gos i l’amo, reforçar els vincles i la confiança mútua.

EL DIA DEL GOS

El dia 16 d’abril Tarragona celebra El dia del gos al Garden Gaia d’Altafulla.

Al llarg del matí (10 a 14h) tothom podrá participar en una desfilada canina si s’inscriu previament. A més a més hi haurà exhibicions d’Agility ,actuacions de Dog dancing (ballar amb gossos) i es farà un concurs de fotografia on els participants podran presentar fotos dels seus gossos.
No poden faltar sortejos i regals pels assistents.

Per més informació visiteu la web de Royal canin: http://www.royalcanin.es/eventos/eventos-caninos/eventos-2011/el-dia-del-gos_-en-tarragona