És freqüent sentir comentaris que fan referència a la intel·ligència dels gossos amb frases com: “ho entén tot”, “només li falta parlar”. Certament el gos és intel·ligent però no de la manera que sovint creiem, si més no, no com ho som els éssers humans.
La intel·ligència humana té la capacitat d'abstracció, de pensar per si mateix, de ser autosuficient, de buscar solucions, té la capacitat d'escollir. Els animals no van més enllà de les emocions més bàsiques, estan determinats pels seus instints sense la capacitat d'elegir actuar diferents uns dels altres. El gos és un dels mamífers més intel·ligents, però no als nivells que a vegades els atribuïm. És important conèixer les seves limitacions i aprendre a estimar-los com són. Si no ho fem caiem en l'antropomorfisme (atribuir als animals actituds humanes) i acabem comenten errors importants amb els nostres gossos.
La seva capacitat reflexiva es limita a coses immediates com sortir, tornar a casa, obrir la porta, perseguir la presa etc.
Ara bé, si els gossos i els humans ens entenem tan bé és perquè ells tenen una gran capacitat empàtica, de reconèixer els estats d'ànim. Perceben la tristesa, el desànim i la alegria. És més, són esponges que absorbeixen les nostres energies tan negatives com positives i els afecta al seu comportament. Ens donen afecte i viuen per nosaltres i no sempre els donem a ells el què necessiten. Cal acceptar-los com són. Cal estimar-los com animals que conviuen amb nosaltres però que no són persones. Només així arribarem a convergir en perfecta harmonia.
.jpg)
