31 de gen. 2011

LA INTEL·LIGÈNCIA ASSOCIATIVA DEL GOS



És freqüent sentir comentaris que fan referència a la intel·ligència dels gossos amb frases  com: “ho entén tot”, “només li falta parlar”. Certament el gos és intel·ligent però no de la manera que sovint creiem, si més no, no com ho som els éssers humans.

La intel·ligència humana té la capacitat d'abstracció, de pensar per si mateix, de ser autosuficient, de buscar solucions, té la capacitat d'escollir. Els animals no van més enllà de les emocions més bàsiques, estan determinats pels seus instints sense la capacitat d'elegir actuar diferents uns dels altres. El gos és un dels mamífers més intel·ligents, però no als nivells que a vegades els atribuïm. És important conèixer les seves limitacions i aprendre a estimar-los com són. Si no ho fem caiem en l'antropomorfisme (atribuir als animals actituds humanes) i acabem comenten errors importants amb els nostres gossos.

El gos té memòria, però una memòria limitada. No és capaç de recordar el què ha fet fa 5 minuts, ni molt menys ahir. La seva memòria es limita a recordar sensacions concretes: “ si faig pipi a casa em renyaran”, “ si m'assec quan l'amo ho diu em donen premi”. És una memòria associativa. Perquè és precisament aquesta la intel·ligència del gos. La seva gran habilitat és l'associació. Els gossos tenen gran capacitat d'observació i d'oïda, de manera que poden arribar a aprendre més de 50 paraules del llenguatge humà. Però no perquè entenguin el significat, sinó perquè les han après a associar amb el to amb que les diem i amb la conseqüència que els porten a base d'haver-les repetit molts cops. Ex: el gos sap que quan diem “vols sortir a fer pipi” estem parlant de sortir al carrer. Ho entén perquè s'ha fixat que sempre que hem dit aquesta frase hem acabat traient-lo a fora. I la seva memòria reté aquests actes. Però la prova de què no entén els significat de les paraules per si mateix, és que si diem una paraula similar a una altra amb el mateix to la confon.
La seva capacitat reflexiva es limita a coses immediates com sortir, tornar a casa, obrir la porta, perseguir la presa etc.



Ara bé, si els gossos i els humans ens entenem tan bé és perquè ells tenen una gran capacitat empàtica, de reconèixer els estats d'ànim. Perceben la tristesa, el desànim i la alegria. És més, són esponges que absorbeixen les nostres energies tan negatives com positives i els afecta al seu comportament. Ens donen afecte i viuen per nosaltres i no sempre els donem a ells el què necessiten. Cal acceptar-los com són. Cal estimar-los com animals que conviuen amb nosaltres però que no són persones. Només així arribarem a convergir en perfecta harmonia.

25 de gen. 2011

LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB ANIMALS A ENTRE LÍNIES


El programa Entre línies de tv3 ens ofereix aquesta nit a les 23'20h un programa sobre les teràpies amb animals. El documental fa el seguiment de la feina que fan a la protectora de Mataró al llarg d'un dia i de pas aprofiten per fomentar l'adopció.
"Veurem com nou interns de primer grau de la presó de Quatre Camins tenen com a objectiu ensinistrar quatre gossos abandonats. L'activitat pretén que, a partir d'establir uns vincles emocionals establerts amb els animals, els interns treballin l'empatia, l'autoestima, les habilitats de comunicació i el treball en equip. Un equip del de programa ha assistit en un d'aquests tallers organitzats per la Protectora de Mataró, un centre pioner i de referència en la protecció, acollida i adopció d'animals abandonats. L'objectiu d'aquesta nova edició del programa "Entre Línies" és veure com és un dia en aquest centre d'animals que té en acollida a més d'un centenar de gossos i gats i els dóna assistènciaassitència mèdica i afectiva mentre no els troben una família que els vulgui adoptar. El programa ha estat testimoni d'un d'aquests moments:, una gossa és adoptada per una parella de joves." (text extret de tv3 a la carta)

24 de gen. 2011

BOVER DE BERNA


Quan parlem del Bover de Berna parlem d'una raça de gran bellesa, elegància, que es fa mirar quan el trobem al nostre pas. I parlem d'una raça amb un caràcter excel·lent, capaç de servir com a guardià o com a gos d'arrastre.

RAÇA: Bover de Berna.

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Suïssa. A mitjans del segle XIX Suïssa era un país famós pels productes làctics. Es van desenvolupar els ramats de vens i els fabricants de formatges van augmentar. El gos era mà d'obra barata i l'usaven com a animal d'arrossegament dels viatges entre la granja i la formatgeria. Amb la industrialització el Bover de Berna va deixar de ser útil en aquesta feina. Llavors s'usava per altres feines com vigilar les granges o protegir les ovelles. El 1913 va ser reconegut oficialment amb el nom de Bover de Berna.


TRETS FÍSICS: TALLA: gran. ALÇADA: mascle entre 64 i 70 cm. Femella entre 58 i 66 cm. PES: 40 kg aprox. COLOR: tricolor: negre, blanc i foc. ESPERANÇA DE VIDA: 14 anys.

CARÀCTER: Valent, intel·ligent, actiu, bon guardià, carinyós amb els de casa, desconfiat amb els estranys pel seu caràcter de gos guardià. Molt adaptable a les situacions. Personalitat forta que requereix molta disciplina. Molt territorial. Fàcil d'ensinistrar.

PUNTS DÈBILS:
  • Té tendència a patir problemes de torsió d'estomac (vomits) per tant ha de menjar dos cops al dia amb una distància de 12 hores entre menjades.
  • Sol patir atrofia retiniana i això fa que perdi visió progressivament fins quedar-se cec. És una malaltia genètica i sol ser hereditària, per tant es pot prevenir.


NECESSITATS ESPECIALS:
  • La companyia és indispensable per ell. No suporta la soledat.
  • Molt d'exercici i activitat. És un gos enèrgic que per salut mental necessita moviment i sentir-se útil.
  • Raspallar-lo tres vegades a la setmana, no més sovint.
  • Grans dosis de menjar. Necessita 15 kg de carn al dia per kg de pes i la mateixa quantitat de verdura i arròs.
IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. El bover de Berna és molt pacient i tranquil si se l'educa com cal. Sempre elegeix fugir abans que mossegar, si està incòmode.
  • Viure al camp o en cases amb jardins on se senti lliure. Els pisos no li agraden gaire.
  • Persones actives i que els agradi sortir sovint amb el gos. Res d'ancians.



20 de gen. 2011

DE VUELTA A CASA


De vuelta a casa, un viaje increible, narra les aventures de tres mascotes, un gos Golden Retriever anomenat Shadou, un gos de tipus bull que es diu Chans i una gata Siamesa de nom Sassy, que intenten trobar el camí a casa seva a través de les dures muntanyes, superant tot tipus d'obstacles. Els tres animals no són abandonats pels seus amos expressament, doncs se'ls estimen amb bogeria, sinó que els deixen al càrrec d'una persona de confiança mentre ells marxen a viure a un altre lloc. Però els animals no entenen els canvis i se senten abandonats. Lluny de conformar-se amb la nova situació decideixen buscar, sigui com sigui, els seus amos.

El film no passa de ser una bonica història d'aventures sense més pretensions que fer gaudir els nens i a tota la família. La pel·lícula fa somriure en més d'una ocasió amb les converses entre els animals, i provoca també emoció en moments en què es respira l'amor incondicional i la fidelitat dels animals, especialment del Shadou, cap als seus amos. És agradable veure les diferents personalitats de cada mascota. El gos Shadou, un ancià experimentat i savi, que creu fidelment en l'amor gos-humà enfront del gos Chans, jove i impetuós, que només pensa en jugar i sovint posa la pota però que alhora admira el seu company. I la gata Sassy, que aporta el toc femení, irònic i refinat.
Una divertida i entranyable història que val la pena veure alguna vegada. El final és previsible però és el què ha de ser.
La pel·lícula té una seqüela, De vuelta a casa, perdidos en Sant Francisco, que segueix el mateix patró, simplement que els gossos han de recórrer la ciutat, enlloc de les muntanyes. Té una aportació amb l'aparició d'una colla de gossos “callejeros” que ajuden els protagonistes a sortir-se dels problemes. Però la comentarem amb calma a una altra entrada.
 


 
 
FITXA

Direcció: Duwayne Dunham
País: USA
Any: 1993
Duració: 81 min.
Gènere: Drama, aventures.
Intèrprets: Kim Creist, K. Chevalia, Veronica Lauren.
Producció: Walt Disney
Puntuació pròpia: ***


18 de gen. 2011

ELS PROBLEMES DIGESTIUS

Els gossos pateixen problemes digestius en la mateixa mesura que les persones si no se'ls cuida prou la dieta. Quan tenen restrenyiment, diarrea o vòmits massa sovint caldrà revisar quin tipus d'alimentació els donem per evitar problemes greus en un futur. Si el gos està estrenyit retirar de la dieta ossos i arros i augmentar les fibres com salvado, pastanaga i llegums.
Si un gos vomita massa pot ser degut a què menja massa i molt de pressa sense mastegar correctament els aliments. En aquests casos convé donar l'alimentació racionada en tres vegades, enlloc d'una. També pot passar que el vomit sigui de sucs gàstrics i això voldrà dir que el gos s'ha quedat amb gana probablement per menjar un cop al dia. Si és així millor repartir les dosis almenys en dues vegades. Si els vòmits continuen convé anar al veterinari.
Una dieta correcta ha de contenir en la seva justa mesura hidrats de carboni, proteïna i verdura o llegums. Si li donem massa greixos, sucres i proteïna pot provocar diarrea. De fet, fins i tot un excés d'enciam i llegums la provoca. Com que és difícil saber les dosis de cada aliment que se li han de donar, el millor és un bon pinso, que ja està fet per ser equilibrat. Un bon caldo d'arròs i pastanaga és el millor remei per la diarrea.
No és important que un gos pateixi ocasionalment diarrees, estrenyiment o vòmits, però hem d'estar atents a si es converteix en una rutina. Llavors convé fer una revisió veterinària per descartar malalties greus com el càncer, que provoquen aquests mateixos símptomes, o bé la malaltia inflamatòria intestinal, trastorns de pàncrees etc.

12 de gen. 2011

DOS ESDEVENIMENTS BENÈFICS AL GENER

la Lliga per la protecció d'animals i plantes de Barcelona organitza el dissabte 29 de gener un sopar amb espectacle per recaudar diners pels animals.

L'acte consistirà en un sopar pica-pica al restaurant La reina de corazones , ubicat a la ronda universitat 11, de 21h a 3h. El preu serà de 25 euros i inclourà el pica-pica + dues begudes + la veu Swing de les noies del Trio chikiboom, uns espectacles de clown, un número de malabars de Martademarte i per acabar una actuació de Breakedance.
Per tots els qui vulguin allargar la nit podran fer-ho fe gràcies al DJ convidat.
Totes les consumicions extres que es facin tindran un percentatge destinat a la protectora. Els 25 euros de l'entrada aniran íntegrament pels animals.

Per fer la reserva podeu ingressar els diners a un compte de La Caixa:
núm: 2100 3282 682500037856
Titular: Lliga per la protecció d'animals i plantes de barcelona.
Cal posar en assumpte el vostre nom i cognoms i tot seguit sopar.
També es pot reservar portant els diners a la protectora directament.

Us hi esperem! Passareu una vetllada divertida i estareu ajudant els animals que tant ho necessiten.

Uns dies abans, el 25 de gener, La Lliga per la Protecció d'animals i Plantes organitza un concert benèfic en què part de la recaudació serà pels animals de la protectora. El concert anirà a càrrec de Isabel Pena i Albert Casanova i es farà a la sala Luz de Gas a les 21h. El preu serà de 15 euros i inclou l'actuació musical i el sorteig d'unes catifes de Francisco Cumellas. Us hi esperem! 


Equip de voluntàris de la Protectora juntament amb alguns dels gossos.






9 de gen. 2011

SCOTTISH-TERRIER


Segur que molts recordareu l'espavilat Jack de La Dama y el Vagabundo, oi?, doncs aquell gos animat, valent i segur de sí mateix, era un Scottish-terrier molt semblant al què la raça és en realitat. Aquesta és una d'aquelles races petites amb gran personalitat i carisma que saben conquerir a qualsevol que els tracti.

RAÇA: Scottish-terrier o Terrier Escocès.

CLASSIFICACIÓ: Grup III: Terriers.

ORÍGENS: Escòcia. Sembla ser que ja existia en temps dels romans. A principis del segle XVII a Escòcia era un gran caçador de cau, per caçar conills, teixons o lludrigues, com la majoria de terriers. El seu nom actual se li va posar a finals del segle XIX, anteriorment li deia Aberdeen terrier.


TRETS FÍSICS: TALLA: Petita. ALÇADA: entre 26-28 cm el mascle i 25 cm la femella. PES: de 8 a 10 kg. COLOR: majoritàriament negre però també hi ha el gris i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Té el caràcter propi dels terriers. És actiu, nerviós, valent, expressiu, independent i molt intel·ligent. S'adapta bé a tots els àmbits sempre que se li doni l'activitat que necessita. Li encanta viatjar en cotxe i fer excursions en què pugui investigar nous llocs. No té tendència a patir ansietat. No és afectuós amb els desconeguts però si amb la família, tot i que necessita el seu espai propi. És tossut i poc dòcil per tant costa d'ensinistrar.

PUNTS DÈBILS:
  • s'engreixa amb facilitat així que no convé donar-li menjar en excés i fer-li cremar calories fent exercici.
  • Té facilitat de tenir diabetis.


NECESSITATS ESPECIALS:
  • Són obligatòries dues sortides llargues com a mínim al dia. Tot i ser un gos petit necessita molta activitat, pel seu caràcter nerviós i inquiet.
  • El seu pèl requereix moltes cures. Se l'ha de raspallar a diari per evitar embolics o rastes.

IDEAL PER:
  • Persones actives que els agradi sortir sovint a fer exercici i excursions. Res de persones massa casolanes.
  • Persones que necessitin un company però no un gos “falder” que tot el dia està damunt de l'amo. L'Scottish no és d'aquests.
  • Per famílies sense nens. És clar que es poden entendre amb els nens si se'ls educa, però és una raça que no té paciència.