MARLEY Y YO

Marley y yo relata la història d’un cadell de labrador que arriba a la llar d’una parella de recent casats. Marley va creixent i convertint-se en un gos adult al temps que la vida de la parella evoluciona i sofreix els canvis propis de qualsevol família: un embaràs frustrat, tres fills, canvis de domicili, canvis de feina etc. En Marley es fa gran però no deixa mai de ser un gos enèrgic i destructor que fa que la parella es plantegi en més d’una ocasió desfer-se de l’animal; Tanmateix això no passa mai perquè s’adonen que el seu gos és clau a la família. És una historia emotiva i divertida alhora, sense massa pretensions però que deixa un regust entranyable i tendre en el lector, i reflexiona sobre temes com el creixement i l’aprenentatge. Marley tal vegada no va ser un gos famós com Lassie, però dóna als seus amos la lliçó més important: el do de l’amor incondicional, el què tenen tots els gossos.

L’autor de la novel•la és John Grogan, periodista i escriptor americà molt conegut, que va escriure aquesta història basant-se en la seva pròpia experiència al costat del seu gos de raça Labrador i també anomenat Marley.
L’èxit de vendes de la novel•la va atraure la mirada dels cineastes i el 2008 es va estrenar la pel•lícula Una pareja de tres, dirigida per David Frankel i protagonitzada per Jennifer Aninston i Owen Wilson. La pel•lícula, plena de comèdia en la primera meitat i de drama en la segona meitat, adapta fidelment la novel•la convertint-se també en un èxit de taquilles.

Marley y yo. John Grogan. Ed. Circe. 2006, Barcelona. 340 pàg. 17€.

      Cartell de la pel·lícula basada en la novel·la de Grogan.

GOS CRESTAT XINÈS

El Gos Crestat Xinès és una raça força desconeguda pels occidentals. El seu aspecte despullat li dóna un aire divertit i estrany a la vegada, però el cert és que és una raça molt equilibrada, juganera i intel•ligent, que val la pena gaudir.

RAÇA: Gos Crestat Xinès.

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia.

ORÍGENS: Xina. Va ser exportat a Europa cap a 1686. Cap a finals del segle XIX es van començar a portar a EEUU, es creu que per mariners xinesos. La seva popularitat va arribar a finals del segle XX. Actualment la raça no es veu gaire fora del seu país d’origen. Hi ha l’anècdota de què a molts països com Xina, Filipines, Mèxic on la carn de gos és molt apreciada, es menjaven aquesta raça en les celebracions importants.

TRETS FÍSICS: Té una aparença molt curiosa I divertida. Gos sense pèl al cos tret del cap, la cua i les extremitats. ALÇADA: petit. TALLA: mascle entre 28 i 33 cm; femella entre 23 i 30 cm. COLOR: pèl blanc I pell rosa a l’hivern I marró a l’estiu. PES: 4’5 Kg màx. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Sociable, adaptable a qualsevol espai, intel•ligent, actiu, juganer, carinyós. Com molts gossos de talla petita és desconfiat dels estranys.

PUNTS DÈBILS:

• La falta de pèl al cos li dóna fragilitat a la pell. Molta cura amb el sol! Evitar l’exposició prolongada al sol a les èpoques de calor, podria cremar-se o agafar una insolació.
• Les dents: en té menys que la resta de gossos i són poc sòlides. S’haurà de revisar sovint pel veterinari.

NECESSITATS ESPECIALS:

• La companyia constant. No porta gens bé la soledat.
• Com tots els gossos, grans i petits, necessita exercici però no passejades gaire llargues. Més aviat caminades curtes I freqüents.

IDEAL PER:

• Famílies amb nens. És molt juganer, gens agressiu.
• Viure en llocs de temperatures càlides. La falta de pèl el fa molt sensible al fred.
• Persones no gaire esportistes.
• Viure a qualsevol tipus de vivenda, ja sigui pis o casa.

8è CONGRES INTERNACIONAL: ANIMALS DE COMPANYIA, FONT DE SALUT

Els dies 30 de setembre i 1 d'octubre se celebra el 8è Congrés Internacional: Animales de Companía, fuente de salud al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona i organitzat per la Fundació Affinity. L'objectiu del congrés és el de promoure el paper dels animals de companyia a la societat, així com la teràpia i educació assistida per animals de companyia (TEACC) a Espanya. Per parlar de tot plegat hi participaran metges, especialistes, psicòlegs, educadors i terapeutes internacionals i nacionals que donaran a conèixer els resultats dels programes i els casos d'èxits en cadascuna de les seves àrees.
El primer dia les sessions giraran al voltant de dos grans temes: la Teràpia assistida y atención psicogeriátrica i la Terapia asistida y rehabilitación penitenciaria. El segon dia es parlarà de Terapia y atención a niños, jovenes y discapacitados i de Vínculo hombre-animal.
El Congrés començarà ambdós dies a les 9'30 i acabarà a les 17'30h.
Des de Va de gossos seguirem el Congrés i en farem un resum diari.

Per llegir el programa sencer clickar aquí.

MUNDO ANIMALIA, UNEIX FRONTERES

Les xarxes socials no fan més que créixer i unir persones de tot el món. Aquest augment també el trobem en les xarxes per gossos. Recentment he descobert la pàgina Mundo animalia. Aquesta web dedica el seu espai a donar informació sobre els diferents animals de companyia i dona l’opció que els usuaris registrats pengin fotos de les seves mascotes, i es relacionin amb altres persones que també tenen els mateixos animals i de la mateixa raça. Com si del Facebook es tractés, l’usuari pot agregar altres usuaris com a amics, enviar-se missatges i posar “m’agrada” a les fotos penjades. És una magnífica manera de conèixer gent amb la nostra mateixa passió i compartir experiències amb aquells qui tenen gossos o gats de la mateixa raça que nosaltres. Fins i tot hi ha un apartat d’anuncis on els qui tenen una professió o negoci relacionat amb el món animal poden penjar el seu anunci; O bé els qui busquen parella pel seu animal per reproduir-se també ho poden fer. El fòrum és un bon espai per preguntar dubtes i obtenir respostes força interessants.

Des de Va de gossos recomanem aquesta web: http://www.mundoanimalia.com/

Només cal registrar-se, penjar fotos dels nostres gossos, gats, ocells o hàmsters i obrir-se al món!

DÒBERMAN

EL Dòberman és una d’aquelles races injustament tractades socialment, en part, per culpa del cinema. Durant una època se’l mostrava com un gos ferotge i agressiu per naturalesa. El tall d’orelles i de cua no han fet altra cosa que augmentar la por col•lectiva, i de fet era la intenció. Amb les races que han estat sotmeses durant tants anys al tall d’orelles i cua (Bòxer, Pit bull, Dogo..) es buscava la imatge impactant i temorosa que donaven per vendre’ls millor. El Dòberman mereix ser conegut de debò, mereix ser tractat com a raça elegant, tranquil•la i valenta, que no necessàriament agressiva.

RAÇA: Dòberman

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Alemanya. Té uns orígens curiosos. El seu creador, Friedrich Ludwig Dòberman era un treballador municipal a l’Alemanya del segle XIX que s’ocupava de recollir els animals abandonats del carrer i cobrar multes. Per aquest motiu era un home poc apreciat per la gent i va decidir crear una raça de gos que el defensés quan anava a cavall per la ciutat. Va barrejar diversos gossos i va crear el Dòberman. Ràpidament la raça va aclaparar la gent de la regió i del país sencer, i es va estendre fins Amèrica. Va ser una de les races més usades com a gos soldat pels exercits alemanys i a la Segona Guerra Mundial el van usar els americans. Es creu que podria haver sorgit de la barreja de races com el Pinscher, el Dogo Alemany, el Llebrer Greyhound, Rotweiler i el Pastor de Beauce.

TRETS FÍSICS: TALLA: Gran. COLOR: bicolor: negre i foc; bicolor: marró i foc.ALÇADA: mascle entre 65 I 70 cm; femella entre 63 I 67 cm. PES: uns 40 kg. ESPERANÇA DE VIDA: entre 10 i 12 anys.

CARÀCTER: Valent, molt intel•ligent, enèrgic, pot ser dominant i difícil de controlar si l’amo no té l’autoritat suficient. La seva mala fama està molt lluny de la realitat. No és una raça agressiva, però necessita una rigorosa educació, disciplina i atenció. Si es fa correctament és un animal fidel, molt tranquil i carinyós amb l’amo i els que l’envolten. Pot ser desconfiat amb els estranys per la seva innata capacitat de guardià i no és eufòric saludant a persones desconegudes. Poc bordador. Necessita molt exercici per estar equilibrat mentalment. És molt territorial.

PUNTS DÈBILS:

• No suporta estar lligat, tancat i sol. En condicions així és quan acabarà sent agressiu. Necessita córrer, sentir-se lliure i la companyia dels amos.
• No és gaire sociable amb altres animals.
• Pot patir dels intestins, sobretot a l’hivern.
• Són sensibles a malalties de pell.
• Tendència a patir del cor. S’ha de controlar que no faci esforços massa exagerats, sobretot a partir dels 6 o 8 anys.

NECESSITATS ESPECIALS:

• Molt exercici. És un atleta caní. No n’hi ha prou amb passejades, també li cal córrer.
• Molta disciplina combinada amb afecte i atenció.

IDEAL PER:

• Viure a la muntanya o en cases amb jardí. No és el gos ideal per viure en un pis.
• Amb una educació adequada, és un gos molt afable amb els nens. Té molta paciència.
• Persones que facin esport i portin el gos a córrer amb ells.
• Persones amb capacitat per educar gossos sense violència.

                               Foto cedida per Ester Clapés i Andreu Bonet, en homenatge a la seva gossa Fleta.

LA REVISTA METROPOLITAN BARCELONA PARLA DE VA DE GOSSOS

Fa uns mesos la Hanna Pennell em va fer una entrevista sobre el meu bloc Va de gossos per un article per la revista digital anglesa Metropolitan Barcelona on parlaria sobre bloggers a Barcelona. L'article "Bcn Bloggers" acaba de sortir i des de Va de gossos hem cregut interessant posar l'enllaç de l'article i traduir el fragment on parla del bloc, doncs està en anglès. L'article fa una pinzellada de diferents blogs i bloggers catalans on inclou informació donada a l'entrevista. Al final de l'article Pennell exposa les adreces de tots els blocs i posa un fragment de l'entrada que hi havia en el moment d'escriure l'article.
A continuació posarem el fragment de l'article original on parlen del bloc i posteriorment la traducció:

(...)Amongst local-language blogs, ‘Va de gossos’ (‘About dogs’) is a good example of a site based on a personal interest but giving it a more serious and professional perspective. Written by Catalan Leticia Argilés, it covers dog behaviour and psychology and aims to “provide the keys to understanding canine language and know how to interpret and educate your dog,” said Argilés. Amongst other topics, it includes information about health, books, breeds and dog-related events (all illustrated with cute photos). Argilés actually began studying audiovisual communication but later decided that dogs were her first love and she moved into dog psychology; she is just finishing a course to become a veterinary assistant. Her blog was started in October 2007 but wasn’t a project she really focused on until last year, when she decided to approach it as though it was a “professional website.”(...)


(...) Dels blocs en la llengua local, Va de gossos és un bon exemple d'una pàgina basada en un interès personal però donant una perspectiva seriosa i professional. Escrit per la catalana Leticia Argilés, parla del comportament i la psicologia canina i va destinat a "donar les claus per entendre el llenguatge caní i entendre com interpretar i educar el teu gos", diu Argilés. A més d'altres temes, inclou informació sobre salut, llibres, aconteixements sobre gossos (tots il·lustrats amb fotos). Argilés va començar estudiant comunicació audiovisual però més tard va decidir que els gossos eren la seva passió i es va passar a la psicologia canina; està acabant un curs per ser auxiliar de veterinària. El seu bloc es va començar a l'octubre del 2007 però encara no hi havia una implicació tan gran com en l'últim any, quan va decidir aprofitar-lo com si es tractés d'un web professional. (...)

II FESTA DELS ANIMALS A GRÀCIA

Durant les festes de Gràcia es dediquen tres dies als animals a la Plaça Joanic (15, 19 i 21) en l'anomenada Festa dels animals, que enguany és el seu segon any. Es fan diverses activitats que van des de xerrades, passarel•les de gossos en adopció i concursos. Moltes de les protectores i refugis de Catalunya hi seran.

A continuació teniu el programa dels tres dies de la Festa dels animals.

Podeu veure també l'agenda d'activitats anant a la web: http://www.festamajordegracia.cat/agenda

ELS GOSSOS I ELS NENS, ELS MILLORS AMICS

Quan tenia 5 anys em va mossegar un gos i des d’aleshores els vaig témer fins l’extrem de posar-me a tremolar de terror quan se’m creuava un pel costat. Els meus pares es van negar a que la seva filla es passés la vida fugint dels gossos i perdent-se les satisfaccions que comporta tenir-ne. Per això quan uns amics els van oferir un cadell de Braco Alemany no s’ho van pensar dues vegades i se’l van quedar. Gràcies a aquella decisió no només vaig superar el meu pànic, sinó que em vaig convertir en una apassionada pels gossos (bé, animals en general) i vaig acabar on sóc ara: volent dedicar la meva vida i professió a ells.
Nombrosos estudis demostren el gran enriquiment psicològic, emocional i cultural dels nens criats amb gossos. Tenir un animal els ensenya a ser responsables d’ algú altre que no siguin ells mateixos, a cuidar-lo i acostumar-se a tenir obligacions, i fins i tot a ser més sociables; Estimula la seva sensibilitat cap els animals i cap el patiment aliè i ajuda a superar traumes i pors.
Jo vaig aprendre a no tenir por dels gossos perquè vaig veure’n créixer un, el vaig conèixer, el vaig cuidar, estimar i el vaig veure morir.

Ara bé, els nens tendeixen a demanar un gos perquè els sembla un peluix amb qui es podran distraure. És responsabilitat dels pares fer-los entendre que un gos és un ésser viu, amb necessitats, que requereix obligacions i amb qui es pot jugar sempre que es faci amb respecte: res d’estirar la cua, les orelles o tirar-se a sobre. Són mesures per evitar possibles danys en la relació gos-nen que portin a l’agressivitat de l’animal. El respecte mutu és la base, i l’amor el camí per arribar a forjar una amistat que el nen recordi de per vida, com jo mai oblidaré aquell primer gos que vaig tenir: el Nick.

Text publicat a la revista A Quatre potes num 8 (encara no ha sortit).