BÓXER

Es podria descriure el Bóxer amb el lema “Prevenció abans que atac” o “les aparences enganyen. Aquest gos tant esvelt i elegant pot ser tant carinyós i juganer com defensor i guardià de l’amo si la situació ho requereix.

RAÇA: BÓXER.

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i protecció/molosoide.

ORÍGENS: Els seus orígens són força recents doncs es remunten a finals del segle XIX. L’antecessor del Bóxer va ser el Bullenbeisser, un gos alemany que a finals del XIX es va estendre als països baixos, Bèlgica i est de França. El Bóxer va aparèixer 10 anys després com a creuement entre el Bullenbeisser i el Bulldog Anglès. Posteriorment va ser utilitzat durant les dues Guerres Mundials. Acabada la II Guerra Mundial els americans es van endur la raça a EEUU. Va ser a partir d’aleshores que el Bóxer ha tingut un èxit fulminant a tot el món.

TRETS FÍSICS: Té una musculatura vigorosa, és braquicèfal (morro curt), pèl curt. TALLA: petita. ALÇADA: mascle 57-63 cm, femella 53-59 cm. PES: entre 25 i 30 kg. ESPERANÇA DE VIDA: 10 anys. COLOR: marró i blanc; atigrat.

CARÁCTER: Està considerat un dels millors caràcters entre les races canines. Tot i el seu aspecte musculós i fort no és gens agressiu per naturalesa. És valent quan toca, alegre, juganer i bon guardià. Està disposat a tot pel seu amo, és molt carinyós. Té una esperança de vida curta. Molt intel·ligent i de fàcil ensinistrament, nerviós i actiu. No sempre accepta bé la relació amb altres gossos però en pot aprendre, com tots els gossos.

PUNTS DÈBILS

• Cuidar l’alimentació doncs té sempre molta gana i no convé que s’engreixi.
• Les femelles han d’esperar a tenir dos anys per reproduir-se.
• En tenir una vida curta cap als 7-8 anys ja necessita visites regulars al veterinari. Té tendència a tenir reumatisme, refredats, i malalties del sistema respiratori a causa de les seves fosses nasals curtes.
• Les genives del Bóxer són sensibles a desenvolupar tumors.

QUÈ HEM D’EVITAR

• Tenir-lo en un pati lligat. No és un gos per estar lligat ni tancat. Llavors pot acabar essent agressiu. 
• Deixar-lo passejar lliure a menys que estigui ben ensinistrat doncs té tendència a escapar-se.
• Les calors massa altes li perjudiquen molt. Molt de compte a l’estiu. 

IDEAL PER

• Persones actives. Necessita molt moviment i exercici. No és vàlid per aquells qui viuen amb massa tranquil·litat.
• Famílies amb nens. Li encanta la gresca i jugar amb nens. Suporta les entremaliadures. Només cal vigilar que amb la seva força els faci mal sense voler.
• Viure en cases amb grans terrenys (tot i així se l’ha de treure a passejar) doncs no li va bé viure en un pis per la sensació de claustrofòbia.