EL TRÀFIC DE CADELLS DE PAÏSOS DE L'EST

En els últims anys la venda d’animals de companyia ha augmentat significativament al nostre país. Entre el què es guanya amb la venda i tot el què els envolta: accessoris, alimentació, veterinari, perruqueria etc. s’ha convertit en un bon negoci per un sector molt ampli. I és clar, tot allò que mou diners de seguida és interessant pel tràfic il•legal. Les màfies de l’est es dediquen a criar gossos ,en les anomenades fàbriques de gossos, en unes condicions higièniques deplorables. Les gosses han de parir una vegada i una altra en gàbies minúscules amb unes dosis d’estrès molt altes. Els arrenquen els cadells quan només tenen dies, condemnant-los ja d’entrada a patir problemes psicològics quan creixin per haver-los privat de l’aprenentatge al costat de la seva mare. Aquests petits són transportats apilotonats en gàbies en uns camions que faran un viatge de 30 hores de durada, sense proporcionar-los menjar ni aigua en tot el viatge. Una salvatjada. En aquestes condicions un 30% moren pel camí, de fam, de set i de pànic. I els què aconsegueixen sobreviure al viatge del terror arriben al seu destí malalts i totalment destruïts psicològicament. Mai podran ser gossos feliços pel enorme trauma que els han ocasionat.

Madrid, Granada i Barcelona són els principals destins dels “negocis”. Porten els animals amb cartilles falses de vacunació (en realitat mai els vacunen), sense desparasitar i amb infeccions contagioses. Però als que els compren els és igual. Un cop els venen al pobre innocent que ignora tota la odissea que passa el gosset, si l’animal es mor la garantia els cobreix la substitució per un altre cadell, com si es tractés d’una peça de roba.

El més trist no és que existeixin aquests negocis tan bruts i sense escrúpols sinó que hi hagi professionals dedicats a la venda i cria d’animals, que se suposa són amants dels animals, que se’n beneficiïn perquè el negoci econòmic els surt ben rodó. Paguen 70 euros als mafiosos per cada cadell i els revenen als particulars per 700 i fins 1200 euros.

Per què el govern, que sobradament sap d’aquests negocis, mira cap a un altra banda i no posa solució? Com pot ser que aquests camions puguin passar les fronteres sense problemes quan no amaguen les males condicions en què porten els cadells? Suposo que com tots els polítics d’aquest país que només es mouen si poden treure vots, i els animals no importen més que a quatre animalistes.

Un gran nombre de botigues compren els cadells d’aquestes màfies: trist però cert. És per això que depèn de nosaltres, els que anem a comprar un gos amb tota la bona intenció, assegurar-nos de què no provingui de l’Est. Per evitar-ho què cal fer:

• La millor opció és anar a un criador professional personalment i fer un seguiment de com cria el nostre cadell.
• Mai comprar per internet. Desconfieu dels criadors per internet, la majoria són els que estan darrere d’aquestes fàbriques de cadells. Posen fotos que després no es corresponen amb la realitat.
• SI comprem a una botiga hem de demanar que ens demostrin la procedència dels cadells.
• Fixeu-vos bé en l’aspecte del gosset si és saludable, i en l’actitud(massa temorós).

La crueltat humana no té límits. I la única manera de contrarestar la barbàrie d'aquests negocis bruts és amb coneixement del què passa, deixant de banda la ignorància i la innocència. No només per lluitar contra la causa, sinó ja per evitar que ens toqui a nosaltres viure la trista experiència d'adquirir un cadellet amb tota la il·lusió i trobar-te amb un animalet malalt que mor després de patir una agonia de tres dies per les carreteres.