6 maig 2010

LABRADOR RETRIEVER



Segur que molts veu conèixer el Labrador gràcies a l’anunci de Scottex: aquell adorable cadell color crema perseguint un rotlle de paper de wàter. És convenient anar més enllà i entendre com és la raça i quin tracte necessita i mereix.

RAÇA: Labrador retriever.


CLASSIFICACIÓ: Grup VIII: Cobradors, aixecadors de caça i aigua/Bracoide.

ORÍGENS: Canadà. No se saben exactament els seus orígens però es comença a tenir seguretat de la seva aparició cap al segle VII, en què va estar molt de temps a Terranova, on hi ha la regió de Labrador. Té sang de la raça Terranova. D’allà venen també els seus instints aquàtics, doncs era usat per la caça a l’aigua, concretament per agafar els peixos que s’escapaven de la xarxa i per caçar ànecs. El Labrador va estar a punt de desaparèixer a causa que a Terranova es va decidir limitar el nombre de gossos, doncs eren un problema pels vens. El 1815 es va decretar que els gossos sense morrió fossin sacrificats. Així molts habitants es van haver de desfer dels seus animals. Els exemplars que van tenir la sort de salvar-se van ser enviats a Gran Bretanya. Allà van canviar lleugerament el seu aspecte creuant-los amb els Pòinters i els van ensinistrar per la caça. La raça va ser reconeguda oficialment el 1903.


TRETS FÍSICS: Molt similar al seu cosí germà el Golden Retriever. Els diferencia el seu cabell. El Labrador té el cabell curt i el Golden llarg. TALLA: gran. COLOR: Unicolor: crema (des de l’or a castany), negre o marró. ALÇADA: mascle 56-57 cm, femella 55 cm. PES: 25 a 35kg. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt intel•ligent, dòcil, carinyós, poc bordador. Gran capacitat per ser ensinistrat i per prendre decisions per això s’usa per detectar bombes, drogues o com a gos pigall. Sol ser confiat, amb poca tendència a l’agressivitat. Això sí, té un gran sentit de gos protector i bordarà si algun estrany intenta entrar a casa. Té molta paciència amb els nens. És molt actiu i energètic i cal una bona disciplina des que és cadell per a evitar les seves entremaliadures. És molt net.

PUNTS DÈBILS
  • Excessivament llaminer. Molta cautela amb no donar-li picoteig ni massa llaminadures perquè té facilitat per engreixar-se. Ha de menjar dos cops al dia fixos.
  • Com tots els gossos de caça, té tendència a escapar-se de casa per l’ instint de buscar la presa. Com més exercici i activitat se li doni menys necessitat tindrà de fugir.
  • Té una salut de ferro I no sol tenir cap problema fins que es fa vell (cap als 10 anys) I arriben les dolències pròpies de l’edat com l’artrosi.
  • Com passa amb el Pastor alemany, pot patir la malaltia genètica Displasia de malucs * tot i que en comptades ocasions.

QUÈ HEM D’EVITAR
  • No suporta la soledat i sentir indiferència per part dels seus amos.
  • No donar-li activitat. És un gos que necessita grans dosis d’exercici i joc diari. Pel contrari podria patir ansietat destructiva o trastorns psicològics per la falta de motivacions. Necessita almenys tres llargues passejades diàries.

IDEAL PER
  • Persones esportistes que els agradi compartir la seva activitat amb el gos: bici, nadar, córrer a la muntanya. El Labrador serà feliç i després s’acomodarà tranquil•lament a casa, encara que sigui un pis petit.
  • Famílies amb nens.
  • Tant per viure a ciutat o poble. S’adapta a qualsevol entorn sempre que faci exercici, és clar.
  • Cases amb piscina o estany. Adora banyar-se i nadar!
 
*malaltia òssia genètica produïda per una malformació de l’articulació coxofemoral que produeix dolor i coixera al gos de les potes de darrera. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada