L'OBESITAT CANINA

Els trastorns alimentaris com l’anorèxia o l’obesitat també existeixen entre els gossos i és un dels grans mals d'avui en dia. Per desgracia encara hi ha qui pensa que un gos gras és més saludable; Res més lluny de la realitat. L’obesitat afecta un 30% dels gossos, una xifra força alarmant i que cal tenir en compte. Podríem considerar que hi ha obesitat quan el seu sobrepes correspon a un excés del 15% del seu pes normal.

Tot i que existeixen diverses causes per aquest problema la més habitual i majoritària és la sobrealimentació. Alguns amos són incapaços de resistir-se a les demandes dels animals i pensen que el carinyo és medeix en quantitat de calories donades. També respon a uns mals hàbits alimentaris basats en greixos i dolços, per això els amos de gossos obesos solen ser-ho també. Si la proporció de menjar no és equivalent a la d’exercici el gos s’engreixa i això portarà a conseqüències desastroses per la seva salut:

Conseqüències:

• Insuficiència cardíaca i respiratòria.
• Diabetis.
• Augment dels riscos quirúrgics preparatoris (l'anestesia és difícil de posar i perillosa).
• Afavoreix l’aparició de carències nutritives.
• Origina problemes a les funcions reproductores.
• Dificultats locomotores com artrosis, hèrnies discals, trencament de lligaments.
• Dificultat per caminar.
• Colesterol.

Si ens trobem que el nostres gos és obès i considerem que no li donem menjar en excés cal portar-lo al veterinari per a què determini si la causa és la sobrealimentació o alguna altra. Les altres possibles causes són:

1. Un desajustament hormonal (un 25% dels gossos tenen tiroides).
2. Conseqüència de la castració, pel simple fet q fan menys exercici.
3. Una lesió de l’hipotàlam, centre de la sacietat, que fa que sempre tingui gana.
4. Origen psicològic, igual q la bulimia o l’anorèxia.

Solució:
En primer lloc cal reconèixer q el gos té sobrepes i prendre-s’ho seriament.

• Fixar-se en el que menja en un dia i reduir un terç del valor energètic dels aliments (comprant menjar dietètic) sense disminuir el volum.
• Fraccionar la ració en diverses racions més petites.
• Impedir que robi, suprimir les llaminadures i galetes i fer-lo beure molta aigua.
• Augmentar l’exercici portant-lo a córrer.
• Controlar el pes amb una balança.
• Un cop el gos recuperi la seva silueta cal fer un regim de manteniment durant un temps per evitar recaigudes. El més recomanable és alimentar el gos amb pinso.

Qui té més risc:

• Algunes races són més propenses a engreixar-se: Cocker, Carlino, Bulldog francès (els braquicèfals en general), Labrador, el West higland terrier, Caniche i Teckel.
• Les femelles pateixen obesitat amb més freqüència.
  
• S'ha de tenir cura de l'alimentació correcta dels cadells.