5 de nov. 2010

L'AMPUTACIÓ D'ORELLES I CUA EN GOSSOS


Al llarg de la història algunes races han sofert el tall d'orelles i cua per una qüestió de comoditat alhora de portar a terme la feina que se li donava. Un exemple eren els gossos de combat. Se'ls tallaven les orelles per evitar que a les baralles els gossos s'agafessin per allà. Amb el temps l'estètica es va imposar i el tall es posava en pràctica per donar a determinades races un aspecte més ferotge i “agressiu”. Parlem d'unes 70 races entre les quals hi ha el Dobermann, el Pitbull, el Bòxer, Dogo Alemany etc.
L'edat més adequada per per practicar-la és entre les 10 setmanes i els 10 mesos a mans d'un veterinari.
Quant a salut és una operació amb pocs riscos si es prenen les mesures necessàries. A part de complir amb la normativa mèdica és important que el cadell no pateixi problemes cardíacs, doncs podria patir un síncope cardíac mortal, i que estigui ben desparasitat.
Si parlem de les conseqüències psicològiques de l'animal el tall d'orelles i cua pot afectar-lo en la mesura que se'ls elimina una part important del seu llenguatge. La cua i les orelles són imprescindible per un gos perquè li permeten expressar-se. De fet, si no fossin importants la pròpia selecció natural els hauria eliminat. Com tot, aquesta pràctica té les seves avantatges i els seus inconvenients:

Avantatges de tallar la cua:
  • s'eliminen els riscos de traumatismes
  • s'eviten mals a causa de baralles.
Inconvenients de tallar la cua:

  • eliminació del principal element de comunicació.
  • Si es fa malament s'haurà de tornar a intervenir amb els anys.
  • Poden haver infeccions secundàries




Rotweiller sense cua


Rotweiller amb cua

Avantatges de tallar les orelles:
  • s'eviten possibles infeccions d'oïda per la millor ventilació del conducte auditiu.
  • En cas de secrecions es poden netejar millor.
  • S'eviten danys en cas de baralles.
Inconvenients de tallar orelles:

  • En requerir-se anestèsia general sempre poden sorgir problemes.
  • S'elimina un protector del conducte auditiu.




Un Dobermann amb les orelles tallades i un altre sense tallar



Avui en dia ja s'està començant a prohibir; de fet alguns països com Gran Bretanya, suïssa i Alemanya, Suècia, Noruega, Finlàndia, Xipre, Luxemburg i Austràlia l'han eliminat completament gràcies a les societats protectores d'animals. A EEUU, França, Espanya i a tot el sud d'Europa, desafortunadament, és molt freqüent la pràctica del tall d'orelles i cua. Això sí, seguint unes estrictes normatives mèdiques: anestèsia, total asèpsia i qualitat de sutures. Tenim l'esperança que amb els anys s'acabi prohibint a tot el món. La Convenció Europea per la Protecció dels animals de Companyia, prohibeix les operacions d'orelles i cua que modifiquen l'aspecte d'un animal domèstic sempre que no tingui un propòsit curatiu. El problema és que per a què es pugui aplicar aquest text els països signataris de la Convenció han de ratificar-lo, i fins ara només 11 dels 30 estats membres del Consell de Europa ho han fet.




3 comentaris:

  1. Jo personalment sóc partidari de no tallar res per qüestions estètiques, però també soc partidari de la decisió "Responsable" de cadascun, com tot tenim que valorar com molt ben dius els pros i contres, i sobretot per quina funció volem el gos, ja que hi han races, per exemple, amb cues que es fracturen amb facilitat. Seria convenient valorar aquesta situació amb veterinaris i criadors.

    El següent punt que volia comentar es el tema de la comunicació amb les cues i orelles, es cert que dificulten la comunicació, però t'asseguro que es comuniquen de la mateixa manera tenim cues i orelles amputades que sense amputar, ja que no perden de cap manera la mobilitat i el nervi que impulsa els moviments, els moviments son exactament els mateixos, inclòs en algunes situacions, fins i tot, son més expressius.
    salut i felicitats pel blog

    ResponElimina
  2. Hola Marc,
    moltes gràcies per la teva aportació. Tal com parles sembla que coneixes bé el tema. Ets professional del tema?
    Respecte el tema de la comunicació amb cues i orelles tallades, és cert que no els dificulta la mobilitat. Però no és ni de lluny igual l'expressió amb una cua llarga que una cueta petita.
    Sigui com sigui, crec que s'ha de deixar que cada raça sigui tal com és per naturalesa.

    salutacions

    ResponElimina
  3. La veritat és que jo tampoc estic d'acord a què els hi tallin res!! el llenguatge corporal dels gossets és molt important per ells per tal de comunicar-se bé entre ells i les orelles i cua son de les parts més importants.

    La meva beagle li van tallar un trosset de cua només néixer!! segons em van explicar, els caçadors que son criadors, sempre ho fan.

    ResponElimina